El documental ‘Viure la mort’ reflexiona sobre el negoci funerari

La biblioteca acull aquest divendres 8 de novembre el passi del documental ‘Viure la mort’ de la productora Papaia i La Directa. La cinta reflexiona sobre la vivència de la mort a través de quatre casos. Una de les històries és la de la Juliana Trapiero, vídua de Brian Rios, el jove d’origen colombià que va morir als calabossos dels Mossos d’Esquadra de Rubí, després de ser detingut.

  ✍🏼  Belén Tierno Nebot

Papaia produccions, es proposa amb aquest documental trencar tabús sobre la mort, el dol, els comiats i les necessitats que envolten el final de la vida. Les protagonistes són quatre dones que expliquen experiències molt diverses amb la mort d’un ésser estimat: la Juliana que va perdre el seu marit en circumstàncies estranyes que encara s’estan investigant;  la Thaïs que va perdre la seva parella per suïcidi i va decidir acomiadar-lo fora de les estructures socials preestablertes; la Júlia que va poder acomiadar a la seva mare a casa després d’una llarga malaltia i la Rita, filla d’una dona morta de Covid19 en plena pandèmia i que il·lustra els casos de tota una generació acostumada a pagar a terminis el seu funeral durant tota la vida.

La mare de Brian Ríos, Sandra Andrade, ha explicat a Ràdio Rubí que la seva jove es va assabentar de la mort del Brian a la comissària dels Mossos i que des d’aleshores van començar un complexe periple per poder veure el seu cadàver i fins i tot per pagar l’enterrament, que es va poder realitzar gràcies als diners recollits per diverses entitats de Rubí i de fora.

El passi del documental està organitzat per l’entitat Justícia per Brian Ríos que dona suport emocional a la família i a la causa legal oberta. Mon Majó i Martina Silva, dues membres de l’entitat, asseguren que el del Brian és un cas de racisme institucional i que amb la seva lluita volen visibilitzar aquesta i d’altres situacions similars.

El cas de Brian Rios està en un moment crucial

El jove va morir a l’agost de 2022 als calabossos dels Mossos d’Esquadra després d’haver estat sedat al CAP Mútua de Terrassa perquè estava molt excitat. En un primer moment, el jutjat de Rubí va investigar el cas, com s’investiguen totes les morts sota custòdia però no va trobar incidís d’irregularitat i va sobreseure el cas.

La família va insistir presentant diversos recursos i finalment a l’estiu de 2023, el jutjat número 5 de Rubí va reobrir el cas. S’incorporen a les diligències l’autòpsia i la hispatologia (un estudi dels teixits). El jutjat rubinenc encarrega un informe a l’equip forense que conclou, al gener de 2024, que que la mort “va ser deguda a la conjunció de diferents factors com l’agitació psicomotriu, deliri agut, contenció i ingesta d’alcohol”. L’equip forense fa constar a l’informe que la medicació i les dosis, si eren correctes i adequades, han de ser analitzades per una unitat de Praxi Mèdica. Així doncs, el jutjat ha ordenat que ho esclareixi la unitat de l’Institut de Medicina Legal i Ciències Forenses de Catalunya (IMLCFC).

De la seva banda, l’advocat de la família, Benet Salellas, demana que s’incorporin onze diligències noves a l’expedient: citar a declarar Juliana Trapiero, parella de Brian i que estava present en el moment de la detenció; testimonis dels agents dels Mossos i la Policia Local que van practicar la detenció; els professionals sanitaris que li van administrar tranquil·litzants etc. També es demana que s’adjuntin els protocols de sedació del CAP Mutua per a pacients psiquiàtrics.

El bufet Salellas ha confirmat a Ràdio Rubí que el cas està en un moment crucial i que estan a l’espera que el jutjat número 5 es pronuncii sobre el recurs que han presentat.

Segons expliquen alguns mitjans de comunicació i confirma la plataforma, si el jutjat denega les diligències sol·licitades, es plantegen acudir en apel·lació a l’Audiència de Barcelona.

El Departament d’Interior de la Generalitat de Catalunya confirma que en els darrers quatre anys han mort set persones en dependències dels Mossos d’Esquadra: 3 eren d’origen estranger i 4 d’origen espanyol. Entitats com Iridia denuncien que les morts en dependències policials són una forma de violència institucional i reclamen que es creïn mecanismes de controls externs per les actuacions dels cossos policials.