Fins a 17 estades a presó pel seu activisme en la lluita per les llibertats i els drets dels treballadors entre el 1953, quan va arribar a Catalunya, fins el 1975. Aquest és el balanç que Martínez ha fet al jutjat durant 40 minuts. Una història que inclou episodis de pallisses, tortures físiques i psicològiques així com persecució per la seva activitat política.
Juan Martínez ha rebut el suport d’una vintena de persones que s’han concentrat a les portes del jutjat per acompanyar el rubinenc. Entre els concentrats, membres d’ICV, EUiA, l’AUP i ERC com també del col·lectiu per a la Memòria Històrica Neus Català. Justícia i reconeixement dels delictes comesos pel franquisme és el busca Martínez.
El rubinenc és un dels prop de 1.500 querellants que la justícia argentina està recopilant ara ja que la legislació espanyola s’hi ha negat emparant-se amb la Llei d’amnistia del 1977.
El portaveu de la Xarxa Catalana i Balear de Suport la Querella Argentina, Felipe Moreno, ha explicat que els arguments de l’Estat Espanyol suposen una obstrucció a la justícia.
La declaració de Martínez ha estat possible gràcies al requeriment que la jutgessa argentina María Servini ha fet a la justícia estatal.´La declaració del rubinenc s’afegirà a la instrucció del cas.