L’habitatge com una prioritat estratègica de ciutat
El Ple del passat 29 d’octubre va aprovar una moció presentada per ICV que van subscriure tots els grups municipals, on es demanava que es convoqués la Taula Especial de Desnonaments i tot un seguit d’informació sobre les actuacions que en matèria d’habitatge ha realitzat l’equip de govern.
Perquè vam presentar aquesta moció?
Molt senzill, tenim la impressió que en el temes d’habitatge i principalment en temes d’habitatge de lloguer a preus socials, l’actuació del govern municipal és i ha estat reactiva. No tenim constància de quines son les prioritats polítiques del govern en aquesta matèria i estem convençuts que es pot fer molt més del que fins a dia d’avui s’ha fet.
La darrera reunió que es va fer sobre aquest tema, és del passat 20 d’abril, a finals del mandat anterior. En aquesta el Govern municipal va presentar un document titulat “Actuacions envers la problemàtica de desnonaments per motius econòmics”, on es fa un repàs del que s’ha fet, però on no es defineix cap línia d’actuació, no es valora cap de les dades i no hi ha cap proposta concreta o protocol d’actuació per revertir la situació de molts rubinencs i rubinenques que avui tenen seriosos problemes d’habitabilitat o estan a punt de perdre el seu habitatge.
Per ICV el tema de l’habitatge i en especial el de l’habitatge de lloguer a preus socials s’ha d’afrontar amb un acord de ciutat. Ha de ser una de les línies estratègiques del govern de la nostra ciutat. Per això sol·licitem al Ple la convocatòria de la Taula especial de desnonaments.
Volem ser pro-actius i la Taula és un bon espai per fer confluir propostes concretes. Cal identificar la dimensió del problema a Rubí, decidir quina estratègia és la millor per afrontar aquesta necessitat i, aprofitant i l’actual cos normatiu i jurisprudencial i experiències molt properes –Terrassa, per exemple-, planificar i protocolaritzar què cal fer per disposar d’una oferta d’habitatges de lloguer a preus socials i d’habitatges d’emergència.
Es fa necessari passar a considerar la política d’habitatge com un tema dels serveis social a construir una política d’habitatge coherent i perdurable. Que es tingui en compte en la planificació de la ciutat –el nou POUM- i també com un dret a respectar, protegir, garantir i promoure com ho son l’educació o la sanitat. Per això és imprescindible que la política d’habitatge passi a formar part del pressupost com ho està la política cultural, esportiva o educativa i no com un apèndix de la política de serveis socials.
El primer que es precisa per a poder tenir una política d’habitatge i conseqüentment una oferta d’habitatge de lloguer social, és disposar d’habitatges. A Rubí tenim molts pisos buits que son propietat dels bancs. Planifiquem cooperativament com posar-los a l’abast de famílies que tenen necessitats d’habitatge. Es pot fer. Altres ho estan fent. Per què nosaltres no?
“El problema que avui afecta a Espanya no es tan sols un problema de solvència de les famílies sinó un veritable problema de política d’habitatge i d’oferta d’habitatge de lloguer a preus socials.”