Present i futur de Rubí (5 mesos de mandat)

Ja han passat cinc mesos des de la investidura de la nova alcaldessa de la nostra

ciutat (regidora durant 12 anys del PSC de Rubí), i de la formació d’un nou govern amb

el suport mínim històric de només els sis regidors del PSC. No oblidem la guerra civil

interna que va haver-hi dins de la corporació local del PSC. És difícil que un partit

polític que ha sigut incapaç de governar-se a si mateix des de fa anys, sigui capaç de

governar una ciutat com Rubí.

Això d’entrada ens fa pensar que els socialistes no han tingut la capacitat o la

confiança per poder pactar amb cap altre grup municipal un govern més estable per tot

el mandat: no s’ha produït l’aliança natural amb ERC, aliat durant 7 dels últims 8 anys

de mandat. Tampoc una aliança amb el grup municipal de CDC, que sí que va ser

possible el 2003 amb la ja antiga CiU i en Xavier Reinaldos, com a líder de la federació

al nostre municipi en aquell temps.

Arribem a la situació en la qual Ciutadans i el PP, i puntualment CDC (per interès

propi), es situen com a aliats probables de mandat del petit equip de govern socialista.

I això ho demostren les votacions clau d’àmbit municipal des de l’inici del mandat: el

cartipàs municipal, i molt probablement, els pressupostos per l’any 2016. Temps al

temps.

D’altra banda ens trobem amb un govern municipal que ha mostrat una predisposició

inicial aparent al diàleg i a un compromís verbal de transparència en relació amb la

gestió municipal. Però la realitat ens fa percebre que, exceptuant les respostes per

escrit a les preguntes realitzades en els Plens Municipals, més o menys detallades, el

concepte de transparència absoluta, pot ser que per una qüestió de pràctiques

històriques durant dotze anys de govern socialista, incomoda a l’equip de govern, i

molt.

Per aquest motiu, el nostre grup municipal ha presentat aquesta setmana una moció

per garantir l’accés a la informació pública per part dels ciutadans de Rubí en els

terminis que estableix el mateix Reglament Orgànic Municipal i la legislació vigent, tant

catalana com estatal. Ara mateix ens trobem que molts ciutadans que presenten

sol·licituds d’informació a l’Oficina d’Atenció al Ciutadà no reben resposta, i el mateix

passa amb els grups municipals, que representen a un nombre de ciutadans que han

donat la seva confiança a una candidatura en concret. Com hem dit altres vegades, la

transparència, o és total, o no ho és. Només es pot limitar l’accés a aquella informació

que afecti la seguretat i defensa del l’Estat, la indagació de delictes i la intimitat de les

persones, tal com estableix la llei.

Demanaria també que el govern no vegi enemics on no n’hi ha, ja que he tingut la

sensació aquests mesos, molt sovint, de què moltes propostes dels grups municipals

de l’oposició es reben com un atac a l’acció de govern quan, si es canalitzen

adequadament, són propostes constructives i de futur.

Amb aquesta situació dels últims cinc mesos, i amb les conseqüències de futur que

tindrà durant tot el mandat, hem de reclamar al govern, els que ens trobem a

l’oposició, que es deixin assessorar pels bons tècnics que hi ha a la casa, sense

sectarismes, per optimitzar els escassos recursos públics dels quals disposen les

administracions locals, i fer-ho amb seny i amb una planificació de futur que vagi més

enllà d’un mandat. En aquesta qüestió és clau la gestió molt eficient de la despesa

pública, donat que representa una gran responsabilitat optimitzar els recursos que són

de tots, distingint les prioritats del que no són prioritats, per tal de reduir la pressió

fiscal dels ciutadans en una situació de crisi perllongada.

Serà clau, en aquest cas, l’aprovació definitiva d’ordenances i del pressupost de 2016

i, per descomptat, la gestió d’aquest durant tot l’any vinent.

Pel que fa a la participació ciutadana, aquesta no es pot limitar a campanyes

publicitàries de l’alcaldessa pagades per tots els rubinencs (“Alcaldia als barris”, o

millor dit, “alcaldessa als barris”) i de l’aparent política de carrer (a l’estil Bustos). Per

aquest motiu, com ja fan altres municipis del nostre entorn, caldria disposar d’una

partida de pressupostos participatius per l’any 2016, inicialment d’un 0,5 % del

pressupost, per fer partícips als veïns de part de les inversions als barris i

urbanitzacions: participació real i vinculant, a més del dret a decidir en qüestions

transcendents per la ciutat.

Ara mateix no veiem un projecte de ciutat clar, més enllà de les obres del Pla

d’Inversions Financerament Sostenible, heretats del mandat anterior, i gestionat d’una

forma caòtica, moltes vegades sense un criteri clar i sense una planificació adequada

de ciutat, sense un POUM aprovat i en vigor. El futur d’un municipi no es pot construir

improvisant ni amb un continuisme de polítiques de gestió del PSC a la nostra ciutat.

SI canvien algunes formes d’alguns regidors del govern, però no el fons, en realitat no

estem canviant res.

Manca també un projecte cultural i d’oci seriós, de futur, de qualitat, que atregui la

ciutadania, més enllà de les polítiques en aquest àmbit dels últims anys.

Al final del 2016 podrem valorar quina és i serà la gestió real de la política municipal i

del seu pressupost. Serà un bon moment per fer balanç amb certa perspectiva. Si les

coses funcionen, cosa que dubto sincerament, serà bo per tots els que vivim a Rubí. El

temps posarà a cadascú al seu lloc.