Carles Puigdemont, investit nou president de la Generalitat de Catalunya

El nou president s’ha pogut investir gràcies a un acord a darrera hora entre Junts pel Sí (formació guanyadora de les passades eleccions del 27 de setembre) i la CUP, fregant el límit de convocatòria d’eleccions (que finalitzava la mitjanit d'aquest diumenge). Després també de tres mesos de negociacions molt intensos i de les últimes 48 hores de tensió i reunions a diferents llocs fins arribar a l’acord final. El debat d’investidura del nou president ha durat 5 hores i tota l’oposició ha estat molt crítica amb el pacte assolit i amb com s’encara la nova legislatura que ja ha començat i que, en principi hauria de durar, 18 mesos.

Seguint amb el calendari previst, la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, haurà de trobar-se amb el rei Felip VI per comunicar-li la investidura de Carles Puigdemont, seguint amb el procediment habitual. Després un cop nomenat pel rei, haurà de jurar el seu càrrec i, finalment, ho hauran de fer els membres del nou govern.

Carles Puigdemont és periodista i, fins ara, alcalde de Girona i president de l’Associació de Municipis per la Independència (AMI). Té 53 anys, està casat amb la també periodista Marcela Topor i té dues filles.

Què passarà a partir d'ara?

Després d’aquests dies de gran moviment polític i periodístic, comencen les lectures de tot tipus i les anàlisis del que ha passat i, sobretot, del que pot passar. El politòleg i professor de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), Iván Serrano, ha comentat a Rubí al Dia que en aquests moments s’obre un nou escenari en què els partits polítics independentistes hauran de governar. És a dir, fer realitat els seus programes electorals.

Després que aquesta setmana es formi el nou govern on, tal i com apunten molts mitjans de comunicació així com analistes i politòlegs, hi seran noms com Oriol Junqueras, Neus Munté o Raül Romeva, caldrà veure com es desenvolupa la gestió del dia a dia i com es portaran les relacions entre els diferents partits que conformen la nova dinàmica parlamentària. Traduït, segons Iván Serrano, siginifica com es gestionaran els equilibris interns perquè la situació no es compliqui. També caldrà tenir present com actuen la de formacions polítiques que no són independentistes i, fins i tot, com es comportarà l’electorat.

A més a més, de la situació de la política catalana, cal sumar el context polític espanyol, amb uns resultats de les passades eleccions generals del 20 de desembre que dificulten i molt la formació d’un govern sòlid a Madrid. Serrano ha comentat que “haurem de ser molt prudents alhora de discernir què pot passar tenint en compte el que ha passat a Catalunya ja que no hi ha res tancat”. En aquest moments hi ha moltes pressions perquè es produeixi l’anomenat gran pacte d’estat, entre PP i PSOE i Ciutadans, malgrat que el líder socialista, Pedro Sánchez, ha reiterat que no hi haurà aquest pacte. Per Iván Serrano, no fa falta que es tanqui una gran coalició. Simplement que en el tema català estiguin tots d’acord a frenar el procés constituent.

Serrano ha insistit en què ara “s’ha de tornar als continguts després de 3 mesos de negociacions”. És el moment de gestionar la transformació d’un programa electoral en acció de govern i “això és un repte”.

Iván Serrano, politòleg i professor de la UOC

{mp3}talls_noticies/2016/01%20gener/2016.01.11.noupresident1{/mp3}

{mp3}talls_noticies/2016/01%20gener/2016.01.11.noupresident2{/mp3}