Sanitat de qualitat (també a la primària)
Segons publicava fa pocs dies el periòdic Diagonal, el 90% de les atencions sanitàries a l'estat espanyol es donen en el circuit de primària. En els CAP's, que són els centres de salut més propers a la ciutadania i, tot i que protagonistes de menys titulars, els que més han patit les retallades de la Generalitat en proporció.
L'Atenció primària realitza una tasca d'atenció individualitzada i constant en el temps. És clau en la prevenció, l'assistència i la rehabilitació. Per tant, un sistema d'atenció primària fort ens permet estalviar en atencions hospitalàries també per la diagnosi precoç de diferents afeccions. Ens serveix un sistema sanitari de proximitat que ens demora una setmana o dues la visita amb el nostre professional de capçalera, i ens obliga per tant fer servir el servei de guàrdia? I com es resol això?
A Catalunya estem per sobre de la ràtio recomanada de persones adscrites per professional mèdic. Està establerta en 1.200, i a Catalunya ens apropem a les 1.400. L'Organització Mèdica Col·legial considera que més de la meitat dels professionals de capçalera i pediatria tenen sobrecàrrega de feina. Mentre l'ideal de pacients atesos per dia és de 25, la realitat constata que prop de la meitat de professionals n'atén entre 41 i 50.
L'aposta d'Iniciativa passa per retornar els serveis de primària a la situació prèvia a les grans retallades que els governs de la dreta catalana i l'estat van començar a aplicar al voltant de l'any 2010. Si ve les reduccions de recursos en hospitals han estat sovint protagonistes de portades, no podem oblidar les mobilitzacions en contra del tancaments de centres d'atenció primària a nuclis petits, o la mateixa petició de l'Ajuntament de Rubí perquè el CAP Sant Genís no tanqués durant l'agost o les festes de Nadal. Tancaments que, a més de fer-se sense informar el consistori, van generar alguns maldecaps a usuaris i usuàries.
L'actual situació del transport sanitari a la comarca, marcada per una davallada de recursos humans i materials efectuats per la nova empresa concessionària, és un capítol més d'aquesta lenta però constant degradació dels serveis. A hores d'ara ens trobem a les portes d'una vaga en el sector, i a l'espera que els Serveis Territorials de Salut es pronunciin al respecte. Tot i que fa anys que a algunes parets de la ciutat es pot llegir “-ambulàncies +morts”.
També hi ha mancances històriques. El servei de transport públic que uneix Rubí amb un dels hospitals de referència, l'Hospital de Terrassa, continua sent clarament deficitari, tant en freqüència d'autobusos com en temps de trajecte. Ens hem mobilitzat com a ciutadania, hem reclamat com a Ajuntament. I ni el municipi de Terrassa ni la Generalitat han fet cap esforç per cercar una solució que, per cert, treuria pressió a la necessitat de l'hospital de Rubí (tot i que aquest centre no seria pas un hospital de referència).
Des d'ICV no veiem que la situació dels serveis sanitaris a Catalunya hagi millorat després del 27s, ni després de la llargament esperada investidura del President al gener. I ens fem una pregunta que sovint aclareix molts dubtes: si la ciutadania surt perdent amb aquesta situació, qui en surt guanyant? Les empreses privades que venen els seus serveis al sistema públic, generant una despesa que a nivell estatal arriba ja al 28% del total de despesa sanitària. Paguem i repaguem. Nosaltres continuarem posant el focus allà on creiem que la qualitat de vida de la ciutadania es veu més afectada: en la irresponsabilitat amb què el Departament de Salut gestiona els serveis sanitaris d'Atenció Primària.