El periodisme i la comunicació sota pressió política

Uns dels pitjors mals que pateix el periodisme actualment és la falta d’independència
per poder treballar amb criteris estrictament professionals, i sense la pressió o coacció
per part del poder polític, sigui aquest el que sigui. I això ho dic tant pels mitjans
públics de comunicació, com pels privats.

Malauradament, des de l’inici d’aquesta crisi, la ja coneguda com a Gran Recessió,
una de les professions que més ha patit ha sigut la de periodista, precaritzant les
seves condicions, i inevitablement condicionant la seva independència el poder
econòmic i el poder polític.

Un cas ja tristament emblemàtic va ser quan el gener del 2015 el Banco Santander va
comprar les portades dels set diaris amb més tirada de tota Espanya.
Desgraciadament, en política local, i en la nostra ciutat en particular, veiem dia a dia
com el poder polític condiciona l’acció del periodisme local, ja sigui a la ràdio pública,
al departament de comunicació de l’Ajuntament, o als mitjans privats, amb més o
menys intensitat.

Els últims temps veiem com es desvien mitjans humans i tècnics de Ràdio Rubí al
departament de comunicació, situat a la mateixa planta de l’Ajuntament que l’Alcaldia.
És evident que al govern del PSC, i als seus aliats de Ciutadans, no els hi agrada que
els periodistes i comunicadors que treballen a la plantilla de l’Ajuntament ho facin amb
llibertat, independència i criteris estrictament professionals; aquest fet es pot constatar
als comunicats de premsa, als perfils institucionals a les xarxes socials, a la revista
municipal, i a la mateixa web. La nostra alcaldessa ha convertit aquest departament en
un dels seus aparells de propaganda, i encara el vol reforçar més, mentre que
menysprea la nostra ràdio pública, que va ser l’emissora municipal que va realitzar la
primera emissió tant a Catalunya com a la resta de l’Estat després del restabliment de
la democràcia.

I de tot això hi ha una qüestió que ho exemplifica clarament: els periodistes que
treballen a l’Ajuntament de Rubí, que tenen formació equivalent a Llicenciatura, no
veuen recollida la seva categoria professional com a grup A1 de l’Administració. Un
menyspreu més als professionals, a més d’una irregularitat.
En el cas dels mitjans privats, una de les referències més objectives, i aquí també he
d’incloure les empreses de publicitat i màrqueting, és la facturació de les
Administracions Públiques amb aquests mitjans. Jo entenc que tothom ha de viure
com pot de la seva professió, però a qualsevol preu? Fent un paral·lelisme: un
enginyer hauria d’acceptar reduir la seguretat en l’execució d’un pont per reduir la
seguretat d’aquest una vegada construït, amb risc de col·lapse, per motius econòmics,
per reduir les despeses d’execució? En aquest segon cas la resposta sembla evident,
ja que el risc és la responsabilitat civil i penal que cauria sobre l’enginyer si es produís
un greu accident.

I com a informació d’última hora, el passat dimecres, el govern ens va informar els
portaveus dels grups municipals, que en el Ple de juliol es farà en proves l’emissió en
streaming del Ple municipal a través d’una empresa privada. Cal recordar que fa un
any, el grup municipal VR va impulsar una moció per emetre en directe les sessions
del Ple i gravar-les íntegrament en vídeo, aprovada per unanimitat del Ple, amb la
condició que la producció fos amb mitjans humans i tècnics de Ràdio Rubí. Doncs
resulta que, en aquest cas, el govern del PSC ha menyspreat i ignorat per complet els
professionals del Ràdio Rubí una vegada més.

Per tots aquests motius, particularitzant en el cas de Rubí, l’oposició ha de fer front a
aquesta mala praxi del govern del PSC i exigir que es garanteixi la llibertat, la
independència i la professionalitat dels mitjans públics de comunicació, a través d’un
òrgan independent, el Consell Assessor i Consultiu o un altre equivalent, independent
del poder polític que, amb criteris professionals, vetlli també per impulsar un servei de
qualitat i modern, atractiu pels ciutadans. I si el govern no fa cas, el primer partit de
l’oposició hauria de fer el que li correspon com a tal, i assumir la seva responsabilitat.