150 rubinencs van ajudar a crear el diari Avui fa 50 anys
Tres dels 'contrapartíceps' rubinencs recorden el naixement del primer diari en català a Ràdio Rubí
Aquest 2026 el diari Avui commemora el seu 50è aniversari. Entre d’altres coses, ha fet un reconeixement a les 34.000 persones que van ajudar a finançar el seu naixement. A Rubí, 150 ciutadans i ciutadanes van ser comptepartícips del diari fent aportacions econòmiques per a la seva creació. Tres d'aquests accionistes locals visiten Ràdio Rubí i expliquen la seva experiència.
✍🏼 Belén Tierno Nebot
El diari Avui és va publicar per primer cop el 23 d’abril de 1976 i es va convertir en el primer diari en català des del final de la Guerra Civil el 1939. Tres anys abans, el 1973, s’havia crear l’entitat editora Premsa en català SA. 34.000 ciutadans van fer donacions econòmiques per tal de crear el mitjà de comunicació. Artistes de totes les disciplines van cedir obres d’art per contribuir al projecte. El projecte va estar amenaçat en diverses ocasions per les seves dificultats econòmiques. Amb tot, el diari en català sempre ha estat innovador. El 1994 va engegar la seva edició digital i un any més tard es va convertir en el primer diari de tot l’estat en publicar tots els continguts a Internet. El 2009 es va fusionar amb El Punt i es va crear la capçalera El Punt Avui.
Un esforç econòmic i una reivindicació democràtica
Lluís Bogonyà, Martí Pujol i Manel Aluju són alguns dels 150 comptepartícips rubinencs que van contribuir a crear el diari ‘Avui’. Els tres rubinencs han coincidit que aportar diners de la seva butxaca per fer realitat el projecte va ser una aposta per les llibertats i la catalanitat.
L'any 1976, només cinc mesos després de la mort del dictador Francisco Franco, l'edició d'un diari en català era un acte d'alta significació política i cultural. A tot Catalunya, unes 34.000 persones es van convertir en accionistes populars aportant 1.000 pessetes cadascuna, una xifra que en aquella època equivalia pràcticament al salari d'una setmana de treball per a moltes famílies.
"Això no només va ser un acte de col·laboració o solidaritat, sinó una reivindicació. Després de 36 anys de dictadura i persecució de la llengua, hi havia moltes ganes de recuperar un mitjà de comunicació en català", ha explicat Martí Pujol, fill d'Agustí Pujol, un dels col·laboradors de l'època.
La implicació de la societat civil de Rubí
La resposta de Rubí va ser especialment massiva en comparació amb altres localitats de la comarca. Mentre que a Sant Cugat no es va arribar al centenar de col·laboradors, a Rubí es van registrar 150 signatures. Aquesta efervescència cultural estava estretament lligada a la delegació local d'Òmnium Cultural, fundada el 1974, i a figures destacades com Rafael Climent, qui feia classes de català en la clandestinitat sota el pretext d'ensenyar anglès. També es va fundar aleshores l’escola Torre de la Llebre, un centre creat des del cooperativisme i que també va apostar pel català com a llengua vehicular quan encara no ho era per llei.
Entre la llista de famílies i personalitats rubinenques que van fer possible el naixement del diari hi figuren noms molt vinculats a la vida associativa local com Esteve Riba, primer president d'Òmnium Cultural a Rubí, Albert Sans i Isidre Rubio de l’Esbart i les famílies Giralt, Boladeres, Castellana, Moixí i Rossinyol.
De la clandestinitat al Rubí actual
Fa 50 anys, Rubí era una ciutat de gairebé 40.000 habitants sota un ajuntament encara franquista encapçalat per Manuel Murillo Iglesias. Avui dia, amb més de 80.000 habitants, els ponents coincideixen que la realitat és completament diferent. Amb tot, insisteixen en la importància de fer un exercici de pedagogia històrica amb les noves generacions perquè entenguin l'esforç col·lectiu que va suposar recuperar la premsa en català i les llibertats democràtiques.
