El trànsfuga polític
Aquests dies hem viscut a la nostra ciutat un cas de transfuguisme polític. El regidor de la candidatura de Convergència i Unió Sergi Garcia ha estat comprat, algunes en diuen fitxat, per part de l’alcaldessa de la nostra ciutat i el seu grup polític, el PSC, per l'important preu de 40.000 euros a l’any per un treball a mitja jornada.
No és la primera vegada que el Sergi trenca la fidelitat al grup que el va presentar davant de la ciutadania en unes eleccions. L’any 2011 va passar d’Alternativa Ciutadana de Rubí a CIU i ara, al 2016, fa el salt de CIU al PSC.
¿Què pot portar a un polític a fer una operació així? Poden ser diferències partidistes? De gestió? Buscar més autonomia? En aquest cas no sembla així. Més aviat sembla que vol aconseguir objectius menys confessables com és el de guanyar algun tipus de favor polític o prevenda econòmica.
Moltes vegades, i aquest sembla que és el cas, el trànsfuga, es relaciona amb la corrupció política malgrat sigui molt difícil de poder-ho provar. No obstant, sí que és perfectament comprovable la manca d'ètica del que fitxa i la manca d’amor propi del que es deixa fitxar.
En aquest cas ha estat molt directe. Ni tant sols s’ha volgut disfressar de regidor no adscrit i donar recolzament des de fora. Aquesta podia haver estat una opció quan hi ha diferències politíques, però no. Directament a la menjadora, ja que d’altra forma no seria possible.
El transfuguisme té unes conseqüències devastadores per a la política, pel mal exemple que significa, i que percep la ciutadania, d’aquells que el practiquen, tant des del punt de vista del que provoca com del que accepta. Vivim en un temps polític sobre el qual l'electorat passarà comptes. Després no ens queixem dels resultats electorals. I ha de ser així ja que coses com aquestes no es podem deixar passar. No podem permetre que els politics es burlin dels representats.
Des d'una posició d'ètica política que això es faci des d’un pensament d’esquerres, PSC, encara és més perjudicial, ja que qüestiona tota la superioritat moral que l’esquerra tenim en la defensa de la política com a mitjà per vetllar per les persones més desafavorides. Deslegitima la representació política que representa.
En un context on el trànsfugisme es considera quelcom habitual, és inevitable que la ciutadania deixem de creure en els partits i en els dirigents, i això comporta una conseqüència més greu: el feixisme, i també que el sistema polític no sigui ben avaluat per la ciutadania, que veu els dirigents com oportunistes, que no els representen i que es mouen segons els seus propis interessos.
En definitiva aquests actes són un atemptat directe contra la transparència necessària per un bon funcionament de la societat.
Per tot això, considero que cal demanar als responsables d’aquesta situació l’adopció de mesures que comportin un fre i un pas enrere a aquesta situació que permeti retornar a la societat rubinenca l'ètica i la dignitat que amb aquest acte ens heu pres, al mateix temps que la ciutadania s’ha d’organitzar-se per evitar que aqueta greu situació es repeteixi