El diputat del PDeCat, David Bonvehí, visita Rubí per explicar la llei del referèndum

Bonvehí també va aprofitar per tancar la polèmica que es va produir quan ElDiario.es va publicar un enregistrament en el qual el diputat apostava per presentar un candidat autonomista “si sortia malament el procés”.  Bonvehí va remarcar que la Llei del Referèndum li dóna la raó i diu que “si surt no a la independència, anirem a eleccions autonòmiques”, encara que assegura que ell està “més convençut que mai” en lluitar per la independència.

La Llei del Referèndum

Empara legal

En el preàmbul de la norma se citen els tractats internacionals que defineixen el dret a l’autodeterminació com el “primer” dels drets humans. L’argument de l’independentisme passa per defensar que el govern espanyol aniria en contra dels tractats internacionals que ha signat si impedeix l’1-O. Un dels tractats que es recullen són els Pactes de Drets Civils i Polítics del 1966, ratificats per Espanya als anys setanta, així com resolucions del Parlament des dels anys 80 que constaten que Catalunya té dret a l’autodeterminació.

Subjecte polític

Els primers articles de la norma són els que tenen més pes polític. Es defineix Catalunya com un “subjecte polític sobirà” i que té dret a exercir el dret a decidir. El Parlament, doncs, actua “com a representant de la sobirania del poble”.

Resultats

La diferència principal amb la consulta del 9 de novembre és que el resultat del referèndum es vol vinculant. És per això que en l’article 4 s’exposa com s’implementaran els resultats. En cas que hi hagi més vots emesos del sí que del no, el Parlament declararà la independència dos dies després de la proclamació de resultats. Si guanya el no, el president convocarà eleccions autonòmiques.

Protecció legal

Aquesta llei també protegeix els treballadors públics i estipula que “totes les autoritats, persones físiques i jurídiques que participin directament o indirectament en la preparació del referèndum queden emparades per aquesta llei”. Ara bé, l’independentisme és conscient que qui s’impliqui en la logística s’exposarà a responsabilitats penals.

Cens de votants

La llei del referèndum fixa qui està cridat a votar l’1 d’octubre, els mateixos que en unes eleccions ordinàries. En la consulta hi podran votar els més grans de 18 anys, que resideixen a Catalunya i que tenen la nacionalitat espanyola.

Sindicatura Electoral

La llei del referèndum introdueix una innovació en relació a les eleccions habituals: la creació de la Sindicatura Electoral. Aquest organisme, que està format per cinc juristes i politòlegs nomenats pel Parlament, serà l’encarregat d’arbitrar la votació. Les seves funcions seran similars a les que fa la Junta Electoral espanyola actualment. S’encarregaran de resoldre les reclamacions vinculades al referèndum, vetllaran per la “imparcialitat i el pluralisme” dels mitjans de comunicació, sancionaran les persones que contravinguin la normativa, acreditaran els observadors internacionals i es responsabilitzaran de l’escrutini i de certificar els resultats de l’1-O.

Propaganda

La llei fixa que les administracions catalanes s’han de mantenir neutrals i que són els partits i les entitats els encarregats de fer campanya. En concret, es reserva el 70% d’espai per a formacions polítiques d’acord amb la representació al Parlament i el 30% per a les entitats que acreditin un recull de signatures.

Vot exterior

Perquè els catalans a l’exterior puguin votar l’1 d’octubre han d’estar inscrits al registre de catalans a l’exterior. En total, hi ha més de 250.000 catalans que resideixen a fora.

 

David Bonvehí, diputat PDeCat

{mp3}talls_noticies/2017/juliol/280717%20visita%20bonveh%C3%AD{/mp3}