L´1-O un abans i un després
El diumenge 1 d´octubre ha estat un dia històric a Catalunya, un abans i un després per al poble català.
Va ser un dia en el que vàrem matinar molt, després de molta organització, de moltes reunions clandestines i d´una logística impecable dels nostres companys, havia arribat el dia, anàvem a votar!!!!
A Rubí, centenars de persones ens agrupàvem per donar suport al referèndum, per ajudar en el que fos necessari. Es van constituir les taules amb l´ajut de voluntaris, apareixien les urnes…. però no ens ho podien posar fàcil, la web del referèndum no funcionava, un boicot en tota regla, de fet es van haver d’obrir les escoles amb una hora de retard i durant tot el matí s´havien de driblar els continus atacs informàtics. Malgrat tot, els ciutadans van començar a votar. Era emocionant veure famílies senceres fent llargues cues pacíficament, sense nervis amb moltes ganes de votar, realment era una festa de llibertat, felicitat, democràcia.
Aquest sentiment de joia i felicitat que ens va envair a tots, va desaparèixer radicalment, just quan vàrem començar a rebre imatges i informació de la resta del país. Escoles i centres com el centre on érem, amb avis, àvies, pares, mares, nens i nenes estaven sent atacats per la Policia Nacional i la Guàrdia Civil. Va ser un atac contundent, una confrontació planificada. Els cossos de seguretat de l’estat espanyol no tenien només la intenció d’aturar un referèndum. En les imatges i vídeos que ens arribaven, es veia clarament un ús desproporcionat de la força i un sense sentit d’entrar als col·legis i centres i fer mal o destrossar l’espai públic sense miraments, una vergonya que el poble de Catalunya no oblidarà, som generacions ferides i dolgudes.
Tota aquesta situació va provocar moments de tensió i molt neguit fora dels Col·legis. Molts companys feien pinya a les portes per bloquejar qualsevol càrrega com les que havíem vist als diferents mitjans, la valentia i solidaritat van ser valors que van emergir immediatament de la població catalana. Recordem que som gent de pau i la nostra resistència pacífica va propiciar la nostra victòria social, democràtica.
El diumenge 1 d´octubre va acabar, i va acabar bé, milers de ciutadans rubinencs vàrem votar i ens vàrem lliurar de l´atac violent dels cossos de Policia Nacional i de la Guàrdia Civil, no com altres companys i companyes que, malauradament, van ser víctimes per defensar les nostres urnes i el nostre dret al vot. Per finalitzar la jornada històrica, una gran festa a la Plaça del Ferrocarril va aplegar moltíssims rubinencs que expressàvem les nostres emocions, després d´una llarga jornada agredolça. La sensació va ser que tots teníem clar que una nova etapa havia començat a Catalunya i a les nostres vides, una jornada històrica que s’explicarà als llibres.
I va arribar dilluns 2 d´octubre, ens vàrem llevar amb sensacions contradictòries, felicitat, angoixa, ràbia, orgull...i llegíem els diaris i les xarxes socials, la imatge de la violència policial era primera plana de tota la premsa internacional, imatges inimaginables en una democràcia del segle XXl, una violència desmesurada per part del govern espanyol per frenar un referèndum, un acte democràtic que generacions anteriors ja varen perdre durant 40 anys de dictadura. Un dret al que mai renunciarem per la força. I SÍ, CAL DIR-HO... HEM VOTAT!!!!