Tenors és una bogeria hilarant on pot passar de tot. No només escoltarem grans hits d'òpera, sinó també èxits de Broadway o del pop, entre d'altres. Idea original de Miquel Cobos i Ezequiel Casamada, que també són dos dels tenors, l'obra compta amb la dramatúrgia d'ells mateixos, Toni Sans i Albert Mora, el tercer tenor. I és que coneixerem tres personatges, cantants, amb maneres diferents d'entendre la música i el cant. Un és el tenor a pit descobert, l'home que fa els aguts més estratosfèrics, la veu poderosa, el mascle. Un altre, en la seva joventut havia fet petites incursions en el món del líric, i ha acabat sent un cantant de rock. Viu amb il·lusió infantil la possibilitat de formar part d'un concert on es canta de debò. El darrer és un devot de la música clàssica; diapasó al coll per no desafinar ni quan parla, bufanda enroscada encara que sigui a ple juliol, i ulleres de pasta. Els tres, acompanyats pel paper del pianista, que alternen Adrià Aguilera i Dani Garcia. Tots junts són els responsables també de la direcció musical de Tenors, una creació de la companyia Illuminati.