Molts dubtes van haver durant la campanya al grup 3 de la Segona Catalana. L’equip arrencava amb l’etiqueta de favorit per fer-se amb el títol i retornar a la Primera Catalana que havien perdut. José Luís Duque va ser el tècnic escollit per complir amb l’objectiu que ningú amagava. La irregularitat va ser molt gran des del principi. Sobre tot a casa no s’acabava de rutllar i es perdien molts punts que, per sort, fora de casa es recuperaven.
La falta de contundència, però, va portar molts moviments de jugadors a la plantilla. Tampoc va existir una bona relació entre jugadors i cos tècnic, cosa que va acabar esclatant just abans de Nadal. La derrota al camp del Suburense va esdevenir clau pel cessament de Duque i la tercera etapa d’Alberto Fernández.
Amb el nou tècnic es va agafar un camí més contundent, però sense canvis clars en els factors de la temporada com els problemes a casa i els bons resultats a domicili. La irregularitat els va fer allunyar-se d’un líder, Vilanova, que va acabar pujant directament, i els va obligar a lluitar amb Sant Quirze i Begues per la segona plaça. No va ser fins a la penúltima jornada que es va decidit matemàticament l’accés a la promoció dels nostres.
Foranis
El que és el futbol, tot allò que havia estat negatiu durant la lliga va esdevenir clau en l’eliminatòria per pujar. Es van veure les cares amb el Tàrrega i l’anada a Can Rosés acabava amb empat. La tornada a Lleida va servir per veure la versió pràctica del Rubí, millor com a visitant. El gol de Mendoza esdevenia històric en suposar un 0 a 1 que feia els nostres tornar a la màxima categoria autonòmica. A més, la plantilla tancada i el tècnic idoni marquen el camí per a un retorn interessant a Primera Catalana.
El president de la UE Rubí, Josep Alcalà
{mp3}ESPORTS/2018/maig/19%2020/Alcal%C3%A0{/mp3}
Alberto Fernández, entrenador del Rubí
{mp3}ESPORTS/2018/maig/19%2020/Alberto%20Fdez{/mp3}