A El último bufón, Leo Bassi repassa els seus 40 anys de trajectòria teatral a través d'un descobriment realitzat per la seva germana, Joanna, a l'arxiu de la Fundació Lumière a Lió, França. Al maig de 1896, els Germans Lumière havien filmat el seu besavi Giuseppe i el seu oncle Giorgio quan tots dos treballaven al Circ Rancy de la mateixa ciutat de Lió. Són gravacions molt valuoses, probablement les primeres imatges en moviment de pallassos de la història.
A partir d'aquestes pel·lícules, Bassi posa en escena un espectacle intens però al mateix temps divertit en què analitza el "paradís perdut" del món dels bufons, amb una comicitat diferent de l'humor irònic i cínic dels còmics d'avui dia. L'artista descendeix d'un antic llinatge de comediants excèntrics i de pallassos circenses vinguts d'Itàlia, França, Anglaterra, Àustria i Polònia. Durant 170 anys la família ha actuat ininterrompudament. D'ella ha heretat no només sorprenents habilitats - és summament expert com antipodista (malabarista amb els peus) -, però també aquest esperit llibertari, irreverent i cosmopolita, essència del circ del segle XIX.