Una dona apareix a l’estació de tren Grand Central Station de Nova York. Vestida amb un vestit de núvia amb una taca enorme de sang. En un monòleg interior, íntim i fràgil, la dona ens anirà explicant com ha arribat fins allà, què vol dir aquesta taca al vestit, qui és i d’on ve. Una vida com la de molts d’altres, que s’anirà desgranant i esquinçant fins a trencar-se del tot. Ha passat un any, la dona segueix a la Grand Central Station de Nova York. No ha sortit de l’estació des que va arribar i ha de prendre una decisió.