
L’equip no acaba de rutllar i 7 derrotes en 12 partits son massa per poder caminar amb tranquil·litat per la classificació. A més, els nostres van cedir on, fins ara, millor li havien anat les coses com era a domicili. Un cop també es perd lluny de Rubí la taula comença a enfonsar-te amb l’enllaç de dues jornades sense guanyar.
Ocasions
La situació dels nostres està fonamentada en les errades pròpies que acaben condemnant. Un nou exemple és el partit a Santa Margarida de Montbuí, en què les ocasions desaprofitades van tenir continuïtat en les febleses defensives per no poder puntuar.
El gol matiner local va permetre’ls cedir terreny amb la tranquil·litat d’anar per davant en el marcador. Els rubinencs van agafar les regnes i van crear suficients ocasions com per evitar anar per sota. No va ser, però, fins a la represa que arribaria l’empat. Un 1 a 1 efímer en un nou moment clau que acabaria pagant-se car.
I és que l’empat de Pau Gené arribava tot just arrencar la represa, però 3 minuts més tard tornava l’avantatge dels de l’Anoia. Tot continuava igual amb ocasions clares de l’Olímpic, però sense sort ni encert fins que va arribar la sentència en una nova errada defensiva que permetia el 3 a 1 que ja seria inamovible.
