La problemàtica de l'habitatge torna a debatre's aquest dijous al ple

Aquest dilluns, aquestes associacions han presentat la moció a l’Avinguda de Barcelona i totes han mostrat la seva gran preocupació per la situació de l’habitatge i han donat algunes dades. Per exemple, que en aquest 2018 el lloguer ha pujat a Rubí prop d’un 20 per cent i que l’any passat la ciutat va patir 256 desnonaments, el 80 per cent dels quals relacionats directament amb el lloguer. La proposta de moció també denuncia que en aquests moments només un 1,5 per cent del parc de pisos es destina a habitatge social, una xifra molt llunyana, segons aquests moviments ciutadans, del 15 per cent que s’està aplicant altres ciutats. I és més, la Llei 18/2007 explicita que les ciutats de més de 5.000 habitants han de tenir aquest 15 per cent del parc d’habitatges que acabem de citar. A més a més, les entitats han denunciat que fa ja uns quants mesos que han aparegut grans fons d’inversió que estan provocant amb les seves pràctiques poc ètiques, que molta gent hagi de deixar casa seva com és el cas dels blocs del barri de Sant Jordi Parc (veure notícia).
La moció contempla 3 grans propostes. La primera, que es destini com a mínim un 30 per cent dels edificis de nova construcció, però també aquells que s’hagin de rehabilitar a habitatges de protecció oficial. La segona, la creació d’un Pla d’Impuls a la rehabilitació i conservació amb un estudi previ d’aquells habitatges rubinencs que necessitin una rehabilitació. I la tercera, la creació d’un equip de seguiment de les propostes a més que cada any es publiquin les accions que s’han fet. Carlos Águila, del Sindicat del Lloguer, ha deixat ben clar que en la problemàtica de l’habitatge cal que hi treballin totes les administracions públiques: ajuntaments, Generalitat i Estat.
Segons dades facilitades per les entitats i que recull la proposta de la moció, Rubí compta ara amb 33.309 habitatges familiars, dels quals el 85 per cent són pisos principals; el 5 per cent, són secundaris i, 4.428 pisos estan buits, 776 dels quals són propietat d'entitats bancàries. I és que si se sumen aquests més de 4.000 pisos buits a l’1,5 dels pisos que ja es destinen a habitatge públic, ja s’arribaria a la xifra de 4.500 pisos, és a dir, al 15 per cent que marca la llei.
Albert Casado, Sindicat de Lloguer
{mp3}talls_noticies/2018/Novembre/271118mociolloguer1{/mp3}
Carlos Águila, Sindicat del Lloguer
{mp3}talls_noticies/2018/Novembre/271118mociolloguer2{/mp3}





