Lluís Anton-Baulenas acompanyat de Mònica Van-Campen, Gemma Dausedas, i amb veu i música d'Oriol Tramvia, mostren el Brossa més desconegut, que expressa poèticament la ràbia, la indignació, la humiliació dels anys foscos del franquisme. Al costat del Brossa de la màgia, dels poemes visuals… hi ha el Brossa més desconegut que expressa poèticament la ràbia, la indignació, la humiliació dels anys foscos del franquisme.
Un Brossa irreverent, irritable, sovint agressiu. Tracta sense pietat la hipocresia dels estaments bàsics del Règim franquista, injust i venjatiu, amb l’Esglèsia al capdavant. Compromès, no es descuida tampoc la crítica a la poesia social de l’època: “Protestem, però amb imaginació”, diu.