Sense oblidar els cinc equips que hi ha entremig amb l’actual vuitena plaça dels de l’Alejandro García. Tot plegat, fa que s’hagi de continuar lluitant mentre les matemàtiques no diguin el contrari per part d’un equip que ha patit massa irregularitat aquesta campanya. Resten 27 punts en joc i només guanyant-ho gairebé tot encara es podria pensar en la lluita.
Opcions
El partit a Ripollet va tenir de tot una mica. Domini inicial local obrint forat en el marcador, recuperació rubinenca, errades arbitrals i opcions per remuntar fins que el marcador es va tancar amb el 4 a 2. Partit entretingut, però amb regust amarg pel resultat.
Començava el Pajaril fort i en un quart d’hora aprofitava dues de les tres arribades que havia gaudit per col·locar el 2 a 0. Els nostres van anar despertant i Javilín feia una jugada que acabava en gol en pròpia porta per tornar a ficar els nostres al partit. Duraria poc l’alegria, ja que el 3 a 1 a la mitja hora en la quarta arribada era de les dures de pair. Aquesta diana, a més, no hauria d’haver pujat al marcador per unes mans en l’inici de la jugada que l’àrbitre no va veure.
El Veinti havia millorat i va seguir amb la tasca de recuperació. I ho podria haver aconseguit amb dues bones ocasions que Abdel no va finalitzar bé. A la represa van estar millors els nostres. Havien d’atacar i Sergio feia el 3 a 2 poc abans del quart d’hora per donar esperances.
Tocava arriscar amb encara mitja hora per endavant i, tot i les opcions, el gol local a 10 minuts del final va acabar d’enfonsar els nostres. Bon esforç sense recompensa per a un equip que ja només li queda la sorpresa per estar entre els millors del grup.