Rubí assoleix el seu màxim de recollida selectiva però continua lluny de la mitjana
Segons dades de l’Agència de Residus de Catalunya, els rubinencs van reciclar l’any passat unes 12.750 tones de material, una xifra que supera en més de 4.000 tones la de 2015. Prop de la meitat d’aquest augment és degut a la recollida selectiva de residus voluminosos i fusta, que és sens dubte la fracció que més puja (del 16% al 23%). Aquest apartat inclou mobles, matalassos i tota mena de trastos vells reciclats a través de recollides específiques com el Telèfon Verd.
En nombres absoluts, Rubí recicla més tones de vidre, envasos, paper i orgànica que fa uns anys. Percentualment, però, la recollida d’envasos s’estanca, la de paper puja, el vidre baixa lleugerament i la fracció orgànica descendeix de manera considerable (del 30% de la recollida selectiva al 24%).
Tot i la tendència a l’alça dels últims tres anys i el fet que Rubí mai havia reciclat tant com el 2018, el cert és que la ciutat continua per darrere de la mitjana. El percentatge mitjà de recollida selectiva al conjunt de Catalunya és del 41,8%, quatre punts per sobre de Rubí. La mitjana del Vallès Occidental (comptant-hi els municipis que gestionen els residus a través de l’Àrea Metropolitana) és del 46,4%, encara més lluny de la proporció registrada a Rubí.
Dins de la comarca, les millors xifres de recollida selectiva les obtenen localitats petites que han desplegat el sistema ‘porta a porta’, com Matadepera, Vacarisses, Palau-Solità Plegamans o Castellbisbal. Amb les xifres dels últims anys, Rubí ha aconseguit superar lleugerament Sabadell, Sant Quirze, Cerdanyola i Ripollet, però Terrassa i Sant Cugat continuen reciclant més.
Per fer front a aquesta situació, Rubí ha aprovat recentment el Pla de Residus 2019-2025, que es marca com a objectiu arribar al 60% de recollida selectiva d’aquí a sis anys (vegeu notícia). Entre les mesures que proposa el text, i que s’haurien de començar a treballar aviat, hi ha incentius fiscals, la millora de la recollida selectiva a equipaments com el Mercat Municipal, un sistema de retorn d’envasos o la lluita contra els embalatges i bosses d’un sol ús.
