I és que el duel a Can Rosés ha estat una còpia de molts altres durant aquesta temporada i, sobre tot, l’anterior. Els de l’Alberto Fernández han estat millors en termes generals, però les errades en les dues àrees els han penalitzat. Dos pals, nombroses ocasions i el seu lluminós no s’ha mogut del 0. Els d’Osona, en canvi, han aprofitat una estranya errada a cavall entre Juanmi i Aitor Torres per fer el 0 a 1.
La diana ha estat a la segona meitat i fins llavors, tot el més destacable en les àrees ha estat rubinenc. Bones ocasions amb un pal de Raventós que encara no s’expliquen com no ha entrat i un domini que només s’ha igualat en l’últim quart d’hora. A la represa, més proposta rubinenca amb un altre pal i ocasions destacables, però sense encertar el destí final.
Clau
El gol de Campayo ha descomposat els nostres. Tot i que quedava temps per redreçar la situació, els nervis i allò anímic que no es pot explicar li ha fet molt mal a un Rubí que ha començat a cedir davant d’un Manlleu potent físicament. Tot i intentar-ho els temps ha transcorregut i ja al final ha arribat la sentència.
Segona diana de Campayo i injust resultat. Els osonencs segueixen amb la seva llegenda a la nostra ciutat. Ara son 5 victòries i 4 empats per cap encontre guanyat per part del Rubí a casa. Quart es col·loquen els de Manlleu amb 28 punts. Finalitza la primera volta i la sensació és que res ha canviat amb respecta ara fa un any. Bé, el Rubí suma 3 punts menys que llavors, quan tancava tram amb 23 i enguany té 20. La situació a la taula és semblant i que ningú es podrà adormir queda clar.
L'entrenador de la UE Rubí, Alberto Fernández
{mp3}ESPORTS/2020/gener/18%2019/Mister%20Rubi%20{/mp3}
Manel Sala, tècnic del Manlleu
{mp3}ESPORTS/2020/gener/18%2019/Mister%20Manlleu{/mp3}