Exclosos de la Sanitat Pública!!!

El Col·lectiu d’Afectades i Afectats Persistents per la COVID19 es va començar a gestar
a mitjan maig i actualment aplega més de 600 persones amb simptomatologia diversa
compatible amb la Covid-19, cosa que ens impossibilita de fer vida normal. El creixement
exponencial de la nostra plataforma i el ressò que ha tingut als mitjans de comunicació
ha posat de manifest que les afectades i afectats persistents per la Covid-19 no som un
col·lectiu residual. És més, diversos articles publicats a l’estranger evidencien que els
malalts i malaltes de llarga durada per Covid-19 són víctimes d’una nova patologia que
cal estudiar.

Com a ciutadans i ciutadanes responsables, durant les setmanes en què la xarxa sanitària
de Catalunya s’ha vist sotmesa a grans nivells d’estrès pel primer brot de coronavirus,
hem mantingut un aïllament estricte: els nostres casos no eren greus i no requerien una
atenció urgent. Malgrat tot, el seguiment que s’ha fet de la nostra evolució ha estat
desigual i clarament insuficient.

Quan ja fa força dies que s’està reprenent la normalitat al sistema sanitari, les persones
que portem entre 8 i 12 setmanes amb simptomatologia compatible amb la Covid-19
continuem desateses:

• Es manté l’atenció telefònica amb el nostre CAP. Durant el brot, molts metges i
metgesses de família es van haver d’aïllar perquè havien estat en contacte amb
persones que van donar positives o ells mateixos es van posar malalts. Això ha
fet que ens els nostres casos ens hagin seguit l’evolució per telèfon metges i
metgesses que sovint no són els nostres referents i que no han pogut fer-nos un
seguiment. S’ha desvirtuat la figura del metge de família.

• La represa de les visites ambulatòries no ens inclouen a nosaltres. No se’ns
estan fent exploracions físiques ni proves funcionals.

• Calen protocols adaptats a les nostres circumstàncies. Els protocols actuals,
pensats per a la detecció de casos greus, no serveixen. Considerem que aquesta
és una greu negligència mèdica, ja que estem parlant d’una malaltia nova de la
qual encara és aviat per saber si les seqüeles que estem experimentant no es
cronificaran.

• Als protocols específics cal afegir-hi la necessària comunicació i coordinació
entre centres sanitaris per a casos com els nostres. Amb una arbitrarietat
completament allunyada del mètode científic, estem topant amb una manca
total d’humilitat i d’empatia per part dels metges: fan afirmacions rotundes i
neguen la nostra simptomatologia quan som conscients que aquest virus tot just
s’està començant a estudiar i encara hi ha molt desconeixement.

• Estem començant a experimentar un rebuig social que es posa de manifest
especialment als CAPs: ens fan esperar fora del centre quan ens hem de fer la
PCR, de vegades som els últims a ser atesos quan se’ns ha de fer una extracció
de sang i fins i tot se’ns nega l’atenció quan tenim hora amb algun especialista.
La història es repeteix i ens sentim menyspreats com va passar en el seu moment
amb malaltes i malalts de poliomelitis o del VIH.

• La bibliografia publicada fins ara ha demostrat l’escassa fiabilitat de les PCR i
la detecció d’anticossos com a proves diagnòstiques i més quan es tracta de
pacients que ja arrosseguen més de 6 setmanes de símptomes. Malgrat això,
s’estan fent servir les PCR negatives per donar altes sense que el pacient tingui
capacitat per fer les seves tasques habituals. De fet, les pressions a què l’Institut
Català d’Avaluacions Mèdiques sotmet els metges i metgesses de família per
donar altes està portant a pràctiques il·legals: no se’ns pot donar una alta sense
haver-nos fet una exploració prèvia. És més, quantes malalties cursen en baixa
laboral sense que s’acrediti amb una prova diagnòstica? Lumbàlgia, depressió,
gastroenteritis...

• Cal que si els metges i metgesses dels Centres d’Atenció Primària no disposen
dels mitjans necessaris per poder atendre casos de simpromolatologia persistent
compatible amb la Covid-19 com els nostres, ens puguin derivar a unitats
específiques per a tractar aquesta simptomatologia de forma adequada i
precisa. Molts dels hospitals públics del territori estan creant unitats per a
malalts post-COVID19. Demanem que els nostres casos, moderats i que no han
requerit hospitalització, en part pel col·lapse que la sanitat pública va patir les
primeres setmanes, es puguin atendre en aquestes unitats que s’estan
implementant en molts dels hospitals del nostre territori.