Protesta per la inhabilitació de Torra a les portes de l'Ajuntament
Després d'un llarg procediment judicial, la inhabilitació de Torra s'ha fet efectiva aquest dilluns amb una sentència en ferm del Tribunal Suprem. Entitats i partits independentistes han convocat manifestacions similars arreu del territori.
A Rubí, la convocatòria ha arribat de manera unitària per part de la Plataforma 1 d'Octubre, que aplega partits i entitats (ANC, Òmnium, CDR) independentistes. Precisament, durant els parlaments s'ha reclamat des del col·lectiu que les forces sobiranistes representades al Parlament mostrin també aquesta unitat en la seva resposta a la sentència. Durant la concentració, s'ha demanat als manifestants que respectessin la distància social marcada per les restriccions sanitàries.
La inhabilitació de Torra deixa un escenari incert en la política catalana, força tensada ja per les desavinences entre Junts i Esquerra i el pols amb el govern central. A partir d'ara, el vicepresident Pere Aragonès esdevindrà vicepresident-substitut del president i el Parlament engegarà la maquinària per trobar candidat per a una nova investidura i, si no hi hagués acord, per convocar eleccions. Un procés, tot plegat, que es pot allargar mesos, deixant el govern català en funcions.
Un any i mig d'inhabilitació
L'afer judicial contra Torra va començar a l'estiu de 2018, quan es va penjar una pancarta al Palau de la Generalitat amb el lema "Llibertat presos polítics i exiliats" i un llaç groc. Quan va arribar la campanya electoral de les eleccions del 28 d'abril de 2019, el grup de Ciutadans va portar el tema a la Junta Electoral, en entendre que vulnerava la neutralitat dels espais públics durant la campanya.
La Junta va requerir la retirada de la pancarta, que va continuar penjada uns dies abans de ser canviada per una altra sense el llaç groc. Aquesta també es va prohibir i, novament fora de termini, va ser canviada per una nova amb el lema "Llibertat d'opinió i expressió", que va tenir el vistiplau de la Junta Electoral.
El dia abans de les eleccions, la Fiscalia va presentar una querella contra Torra per desobediència, un procés que ha acabat aquest dilluns amb la sentència ferma del Suprem.
