SÍ-SÍ

Si algú em pregunta perquè sé del cert que el procés d’independència del nostre país acabarà bé, arribarà a bon port, li respondré de manera molt senzilla: perquè les il·lusions, més quan són col·lectives, passen per damunt de totes les dificultats (constitucions incloses), salten marges i muntanyes. I el projecte de llibertat per Catalunya és un projecte fet de petites i grans il·lusions col·lectives, de somnis i necessitats, de voluntats i mans entrellaçades.

I és aquí on resideix la força, en la unió, en la voluntat del “nosaltres” per sobre de la visió del “jo”. El saber acceptar l’altre com a igual en el procés, amb la seva pròpia motxilla, però bevent de la mateixa font i descansant a la mateixa ombra de l’arbre del camí.

Les renúncies en les negociacions no són passos enrere, són oportunitats de millora del propi acord. Quan, fruit de la negociació, trobem aquell “allò” que ens fa somriure a tots, és que hem trobat el camí.

I avui, 12 de desembre de 2013, uns homes i dones valents han trobat aquell “allò” que ens ha fet somriure a tots: la pregunta i la data.

Una pregunta que és fruit de la renúncia activa i de la predisposició clara a l’acord per part de tots, i a parts iguals.

Estic orgullosa dels que, pensant en el nostre futur, s’han donat la mà per caminar plegats. I em sento profundament decebuda dels qui, podent-hi ser, han preferit mirar cap a l’altra banda, tancar els ulls per no veure el somni col·lectiu, el desig dels seus veïns, dels seus amics, dels seus companys.

La història l’escrivim cada dia, paraula a paraula. I les lletres que avui s’han escrit a les pàgines de la nostra història són lletres escrites amb passió i orgull de poble.

Somriures de complicitat. Mirades d’il·lusió. La vida sempre en positiu, perquè només amb el SÍ es fan passos endavant. I nosaltres, ara, podem fer, perquè ens ho mereixem, dos passos: SÍ-SÍ.