Les necessitats bàsiques a subhasta

Malgrat el costum adquirit de patir el surrealisme suïcida del govern del Partit Popular, a cop de baixar els sous i pujar els preus, l’anunci del increment de la tarifa de l’electricitat en un 11% abans de Nadal ens va semblar a tots la traca final dels abusos empassats el 2013. Per ennuegar-se amb els torrons.

A Madrid el govern del president Mariano Rajoy es va portar les mans al cap i es van afanyar per obsequiar-nos amb la bona nova de que la llum, finalment, només pujaria un 2,3%, gràcies, això sí, a la miraculosa intervenció del Ministre d’Indústria, José Manuel Soria. I tots contents amb el nou increment.

Aquest cop l’avarícia els havia descobert. El govern, conscient de que la pujada malmetia encara més la imatge del seu executiu, va anunciar que, en efecte, les subhastes no eren del tot clares, tal i com venien denunciant des de feia anys associacions de consumidors com OCU o ADICAE. Aquestes “circumstàncies atípiques” que assenyalava el govern, no són una altra cosa que el increment sobtat del preu de producció de la llum en els últims mesos de l’any, el que fa trastocar el preu final pel consumidor en el còmput per l’any següent. Misteriosament, ja que el president de la patronal elèctrica UNESA, Eduardo Montes, culpava de la bombolla a les matemàtiques: “Depèn de l’algoritme, és molt difícil saber què passarà”, com si la fórmula de càlcul fos un ens amb vida pròpia. Per posar en un marc.

I és que fins ara, les companyies elèctriques s’havien sortit amb la seva estratègia de petites però continuades pujades en la factura, fins el punt que la tàctica de formiga els hi ha permès un increment de la llum d’un 80% des del inici de la crisi econòmica. Sobresortien indemnes entre el desert que els seus increments havien provocat: els seus abusos havien tocat de mort milers d’empreses en no poder pagar els consums.

Tot això sense comptar els entrebancs als ciutadans. Amb una taxa d’atur del 26,7% i un salari mínim interprofessional 645 euros, aviat, en aquest país, l’escalfador d’aigua serà considerat un article de luxe.

Cal dir prou.

Aquest equip de govern del PSC creu que la llum, l’aigua i el gas són consums de primera necessitat. Des de fa uns mesos, l’Ajuntament de Rubí duu a terme auditories energètiques i tallers a dues-centes llars perquè estalviïn en la factura de la llum. També atorguem bons socials elèctrics als que més ho necessiten perquè puguin pagar els seus consums. Hi apostem, i així ho hem aprovat al Ple, perquè l’Estat reglamenti la producció solar d’electricitat a petita escala a les llars, consumint el que es produeixi i transferint a la xarxa allò que sobri.

Tanmateix, durant aquest mandat estem treballant intensament en el desenvolupament del projecte Rubí Brilla, adreçat, entre d’altres, a fer de la nostra ciutat un pol de referència en les energies renovables i a disminuir la tarifa elèctrica i d’aigua als serveis municipals mitjançant la implementació de mecanismes d’estalvi energètic. Hem sumat a aquest projecte desenes d’empreses de la nostra ciutat, amb la idea de que disminuint els costos en consums ho tindran més fàcil per quedar-se a Rubí, així com a les famílies rubinenques, assessorant-les en l’estalvi a les seves llars.

I ho hem fet sense recursos ni competències, però amb voluntat, treball i sumant-hi tots els actors possibles. Animem a que el govern espanyol ho faci també, perquè té més eines que nosaltres i el poder de fer les lleis. Que aposti pel futur energètic d’aquest país, que passa pels nostres propis recursos, el sol, el vent, l’aigua...i no per la dependència del petroli i del gas que no tenim. Que sigui vigilant amb la implementació de preus i amb els marges de benefici de les companyies. Perquè no hi hagi més empreses que hagin de marxar perquè la despesa en consums s’ha tornat inassumible i més persones es quedin sense feina. Perquè totes les famílies puguin posar la calefacció aquest hivern. Per tots.