Volem viure tranquils en un país normal

A ningú se li escapa que els canvis que s'estan produint a la societat i en la política catalana són canvis molt profunds. Probablement com mai els havien tingut en quant a la seva profunditat i la seva importància. Tothom sap també que qualsevol canvi important a l'esfera personal, a l'esfera familiar, a l'esfera professional, i no cal dir que en el conjunt del país, pot provocar sempre algun tipus d'incertesa. Sempre comporta un cert risc. I pot comportar, no sempre, però en alguns casos un cert sentiment de temença de cara a allò que no ens és del tot conegut.. Tots els canvis i, sobretot els més importants, són canvis que comporten i obren moltes esperances, desperten moltes il·lusions, generen molt compromís i a més a més fan néixer moltes oportunitats. I un cop més, qui està fent aquest canvi profund i aquesta transformació important en el conjunt del nostre país? Ho està fent el catalanisme en les seves dimensions. Catalanisme no és només un fenomen polític. També ho és evidentment. Segurament a través de la política és com s’articula el catalanisme ara i com s'articulava en el temps passat. Però el catalanisme té altres dimensions. Té la dimensió cultural, té la dimensió social. Té la dimensió cívica. Té la dimensió associativa i no cal dir també, té la dimensió política.

Aquestes dimensions o prismes del propi moviment catalanista són els que des de fa moltíssims anys han provocat i liderat els grans canvis de transformació en el nostre país i a la nostra societat. Així va ser a mitjans del segle XIX. Amb tot el fenomen de la renaixença cultural. Allò ho va impulsar el sentiment de pertinença a un país i el sentiment d'estima cap aquell propi país i a través d'aquí la voluntat de fer renéixer culturalment el país i fer renéixer i esperar i estimar i fer conèixer la seva llengua com a principal tret d'identitat.

Volem viure tranquils i volem ser un país normal. A qui se li pot impedir a la vida viure tranquil si pot ser la persona normal o país normal en el sentit col·lectiu? Què vol dir viure tranquils i ser un país normal? Vol dir moltes coses. Però vol dir també i aquesta és la conclusió a la qual ha arribat molta gent a Catalunya, i aquesta no és nova, vol dir que nosaltres som un país que de manera tossuda i de manera sistemàtica volem governar-nos nosaltres mateixos i no ser governats per altres. Però això ho volem fer en un context plenament europeu, amb una visió que si cal compartir la responsabilitat de la sobirania i del Govern amb esferes més grans, que també ens convenen com a poble. Ningú més que nosaltres està entrenat en compartir sobiranies. Per tant, ho sabem molt bé i ho entenem molt bé. Ara, això no treu que ens volem governar a nosaltres mateixos. I en aquest moment ni tan sols volem imposar un determinat model. Cal posar l'accent en la voluntat de que aquest país resistent i alhora creatiu, voluntariós i esforçat, i alhora imaginatiu, prengui la decisió final sobre quin ha de ser el seu futur col·lectiu. Per tant. volem votar. Sobretot volem això. Hi en el moment de la votació aquest poble divers, plural, transversal, amb la seva sensibilitat amb les seves idees i seu tarannà pacífic, el seu tarannà democràtic, aquest poble, és el que per ell mateix ha de decidir quin és aquest futur que es vol donar a ell mateix. Això és el que volem i això és convertir Catalunya en un país normal i poder viure tranquils.