L'assentament ibèric a Rubí: El poblat ibèric de can Fatjó i el poblat ibèric del parc del Castell.

A Rubí es troben dos poblats ibèrics: el  poblat ibèric de Can Fatjó i el poblat ibèric del parc del castell. Es té constància d'una ocupació ibèrica al jaciment de Can Fatjó des del segle V a. C fins al segle II a. C, a partir del descobriment de ceràmica àtica i d'altres materials ceràmics d'aquest mateix període, els quals presenten grafits ibèrics relacionats amb antropònims, juntament amb una peça de marbre. És important destacar la gran quantitat de sitges per al emmagatzematge de gra documentades al jaciment de Can Fatjó, exactament unes 61 sitges (30 sitges durant l'Ibèric Ple, és a dir, entre els segles IV i III a. C), dues d'elles corresponents a incineracions. Aquest poblat estaria emmurallat o rodejat per un mur de grans dimensions.

És en el segle III, quan el poblat ibèric de Can Fatjó viu un moment de creixement o esplendor amb una major ocupació del cim del turó i amb el funcionament de bona part del camp de sitges. L'excavació d'un forn de ceràmica ibèric, trobat al vessant est del jaciment de Can Fatjó i datat entre el segle II i el segle I a. C per J. Colomines, reflexa la continuació d'ocupació d'aquest jaciment durant l'ibèric Final (ss. II-I a. C). També s'ha documentat un possible camp de dòlies. Finalment, tenim una fase romanoimperial. Totes aquestes troballes arqueològiques ens parlen d'un poblament ibèric estable i d'una certa importància al jaciment de Can Fatjó, igual que el que hi havia al jaciment del parc del castell de Rubí.

Igual que al jaciment de Can Fatjó, també s'han documentat sitges al jaciment del parc del castell de Rubí. Aquí, s'ha documentat l'existència d'un primer nucli ibèric, que arrencaria a finals del segle V a. C i que estava concentrat a dalt del turó del castell. D'aquest nucli primigeni, que va perdurar fins a la segona meitat del segle IV a. C,  s'han trobat restes d'hàbitat ibèric sota el castell i dos pous ibèrics a la terrassa nord, que devien ser construïts a finals del segle V a. C o inicis del segle IV a. C i que respondrien a una funcionalitat clarament agrícola. Un d'aquests pous de captació d'aigua seria el pou més antic conegut a Catalunya. Al segle III  a. C, es crea i s'ocupa una terrassa als peus del turó i es construeix un mur de delimitació de l'assentament. A part del descobriment de restes de murs, s'ha documentat la presència de ceràmica ibèrica oxidada i a mà, ceràmica  d'importació grega i ceràmica púnica (àmfora púnico-ebusitana).

Les intervencions arqueològiques de  l'any 2010, dutes a terme a la zona afectada per la construcció d'un amfiteatre, van suposar la troballa d'un sitja ibèrica, datada entre  el segle IV a. C i el segle III a. C (Ibèric Ple), amb abundant material faunístic (ossos) i ceràmica a torn i mà ibèrica, metalls (en concret, objectes de bronze) i molins. També,  l'any 2009,  arran de la construcció de l'Arborètum del Parc, es van realitzar un sondejos on es van documentar fragments ceràmics romans. L'ocupació ibèrica del turó del castell no té continuïtat, ja que el poblat s'acaba abandonant després d'aquest període de màxima expansió i de màxim creixement. Encara que l'assentament ibèric es traslladés al poblat ibèric de Can Fatjó, es probable que a la zona del turó del castell s'hi establís algun tipus d'assentament rural dispers en època Ibèrica Final i que durés com a mínim fins a finals del segle I a. C, ja en època romanorepublicana. Ambdós jaciments, al presentar unes característiques similars (en quant a tipus de poblat i producció econòmica) i al estar localitzats en una posició tant propera, podríem afirmar que formarien part d'un mateix nucli ibèric o que els dos assentaments estaven estretament  relacionats.

Els poble iber que es va assentar als dos poblats ibèrics coneguts a Rubí pertanyia al grup ibèric dels laietans, situats geogràficament entre el sud del riu Llobregat i el riu Tordera (comprenent les actuals comarques del Maresme, Barcelonès, Baix Llobregat, Vallès Occidental i Vallès Oriental). En relació amb la jerarquització del poblament ibèric de la zona laietana, tant el poblat ibèric de Can Fatjó com el poblat ibèric del turó del castell de Rubí estarien classificats dins dels nuclis de segon ordre o de funcionalitat específica. El Turó de Ca n'Oliver, classificat com a nucli de primer ordre i considerat com a principal centre de la part occidental de la Laietania interior durant l'Ibèric Ple, tenia el control de la plana vallesana occidental i de la seva producció agrícola, principalment cerealística. Aquest important nucli de vertebració i de control de la plana vallesana occidental dominava els dos assentaments ibèrics trobats a Rubí i controlava la producció bàsicament cerealística d'aquests assentaments.

El poblat ibèric del turó de Can Fatjó i el poblat ibéric del turó del castell tenien una funció principalment productiva, que estava íntimament relacionada amb el treball agrícola, la qual cosa queda demostrada per la presencia de sitges en ambdós jaciments. La funció econòmica principal que duien a terme els dos nuclis ibèrics era l'emmagatzematge excedentari del gra, es a dir, del cereal. Aquesta producció agrícola es va poder realitzar gracies a la proximitat de la riera de Rubí, que va jugar un paper important en la època ibèrica com a via de comunicació. Va ser a través d'aquest curs d'aigua que es van poder fer els intercanvis comercials amb els pobles estrangers, com els grecs, els púnics (sobretot ebusitans) o els romans.

Encara que l'activitat productiva principal duta a terme als dos poblats ibèrics fos de caràcter agrícola, es te constància d'una activitat ramadera que va tingué una certa importància i que la van posar en funcionament el grup d'ibers laietans que vivien al poblat del turó del castell durant l'Ibèric Ple. També es probable que els ibers que vivien en aquest poblat practiquessin la metal·lúrgia en aquest mateix període, ates la documentació d'objectes de bronze a la zona de l'actual amfiteatre. A més, al poblat ibèric de Can Fatjó, es va produir ceràmica entre els segles II i I a. C, ja en un moment on Roma controlava i dominava tot el nord-est peninsular. Es possible que  a partir del segle II  a. C, la gran major part dels objectes ceràmics de tipologia ibèrica  trobats al nucli ibèric del turó del castell es produïssin al forn ibèric documentat al nucli del turó de Can Fatjó.

Tant la documentació del camp de sitges al poblat ibèric de Can Fatjó com els dos objectes o elements  ibèrics més valuosos trobats al terme municipal de Rubí, que són l'estela ibèrica i el cremador de perfums (ambdós objectes del segle III a .C), ens pot indicar una possible presència d'elits ibèriques  al poblat ibèric de Can Fatjó. Es raonable pensar que unes elits, amb gran poder adquisitiu i amb una elevada posició social, controlessin i gestionessin l'emmagatzematge i l'acumulació del cereal excedentari  del camp de sitges. Els personatges de les elits que vivien al nucli ibèric del Turó de Ca n'Oliver obligarien a les elits residents al poblat de Can Fatjó a entregar una part de l'excedent cerealístic en un o diversos punts determinats. Els excedents que eren produïts per les diferents famílies nuclears que habitaven tant al poblat del turó de Can Fatjó com al poblat del turó del castell eren emmagatzemats al gran camp de sitges situat al nucli ibèric del Turo de Ca  n'Oliver i passaven a ser controlats i gestionats directament per les elits residents en aquest poblat.

Es possible que els membres de les elits que vivien a l'assentament ibèric de Can Fatjó utilitzessin una part de l'excedent per el manteniment del poblat i l'altre part de l'excedent, que era majoritari, l'utilitzarien per  a l'establiment d'intercanvis comercials amb altres pobles de la Mediterrània. L'acumulació de materials d'importació i per tant, de bens de prestigi, per part de les elits, va comportar  un reforçament constant del seu status i la creixent jerarquització i allunyament respecte a la resta de la societat.