Sí vull

Estem al mes que, institucionalment, en diem “de les dones”. Tot va començar amb la celebració internacional del dia de les dones treballadores el 8 de març i, a partir d’aquí, hem anat allargant la celebració tot el mes.

No perdem de vista que l’esdeveniment que va fer que el dia internacional de les dones es celebrés al març no és altre que l’incendi que es va emportar la vida de 142 treballadores a la Triangle Shirtwaist Company de Nova York el 25 de març de 1911. Una tragèdia, com tantes d’altres, que han marcat el camí de la dona al llarg de la història i és que, les dones que van morir, i la resta de la plantilla de 500 treballadores d’aquesta empresa, havien protagonitzat just un any abans una llarga vaga demanant la millora de les condicions de treball. Incendi accidental o càstig provocat? No ho sabrem, el que si sabem és que el tindrem per sempre present en el que ha representat, i representa, la lluita infatigable de les dones pels seus drets.

Estem al 2014 i les dones de Rubí encara estem immerses en aquesta lluita per equiparar els nostres drets, no solament amb els dels homes, també amb els d’altres dones del món, dones que poden exercir el seu dret a decidir en consultes i referèndums, amb total llibertat. No ens ho posen fàcil, però som molt tossudes i no baixarem del burro, seguirem esforçant-nos per aconseguir exercir el nostre dret a decidir com a dones, com a rubinenques i com a catalanes. Al llarg de la història del nostre país és la primera vegada que ens trobem amb l’oportunitat de construir un país amb unes regles de convivència noves, a tots els nivells. Començar il·lusiona i és una gran responsabilitat, les dones catalanes estem ben disposades a esforçar-nos-hi tant com calgui sense perdre ni un gram d’il·lusió.

I tot això en un moment com l’actual en el que, cada dia, ens modifiquen una llei que ens posa més pals a les rodes, com a dones i com a catalanes. Estem patint com mai la voluntat re centralitzadora del govern de Madrid. El darrer atac contra les dones: la proposta de modificació de la llei de l’avortament. Si, quan parlàvem de la llei actual, alguns ja no la trobaven al seu gust, per restrictiva, amb el que ara ens volen imposar, han aconseguit que sigui la majoria qui la rebutgi però per els motius contraris. Ni el col·lectiu sanitari, ni la majoria de les dones entenem com poden retallar-nos uns drets que ens ha costat sang, suor i llàgrimes assolir. Volen fer-nos creure que un embaràs és un fet consumat i que l’avortament és un assassinat. Dispensin-me però no hi puc estar d’acord. La gran majoria de les dones que avorten tenen uns motius molt clars, no ho fan per caprici, i si no els facilitem els mitjans mèdics necessaris continuaran avortant de manera clandestina i amb els perills que això suposa per la seva salut.

És per això que SI VULL: SI VULL tenir el dret a decidir com ha de ser el meu estat, SI VULL tenir el dret a decidir com ha de ser l’escola del meu estat, SI VULL tenir el dret a decidir quines polítiques son les millors per a protegir la salut de les dones, en definitiva, SI VULL tenir el dret a decidir com ha de ser la Catalunya del segle XXI. Crec fermament que les dones tenim una oportunitat real de prendre part, amb igualtat, en aquest procés que ara encetem, a les nostres mans està.