Els nens i nenes darrere les xifres

El govern espanyol començava el mes de març congratulant-se per les perspectives positives de creixement de l’economia i del retorn de la confiança dels mercats i dels inversors estrangers a Espanya. Excel·lents notícies, llàstima d’alguns esgarriacries que s’entesten en esguerrar la festa.

Alguns d’ells, “grups radicals d’extrema esquerra” com Càritas, s’atrevien fins i tot a portar la contrària al ministre d’Hisenda, assegurant que Espanya és el país amb més pobresa infantil de la Unió Europea, només darrere de Romania.

Des del coneixement que proporciona el lliurament total a les persones que actualment viuen en la pobresa i amb el rigor dels seus estudis, aquesta facció més emprenyadora de l’església catòlica, arremet contra el govern, fent públiques dades que asseguren que la pobresa infantil arriba al 29,9%, el que els ha portat a afirmar que “les mesures d’austeritat han fallat a l’hora de solucionar els problemes i generar creixement”.

Davant de l’evidència, el triumfalista govern del PP es contreu en sí mateix, fent mentida el que és veritat pel 99,9% dels ciutadans. El senyor Montoro com a principal abanderat de la versió oficial, ha replicat que les dades sobre la pobresa a Espanya “no es corresponen amb la realitat”, que només es basen en “mesures estadístiques” i ha instat a Càritas a que no “provoqui” amb les seves declaracions.

Afortunadament, el seny s’imposa a una i altra banda, i aquí, a Catalunya s’encarna en el conseller de Salut, Boi Ruiz. De nou, “un subjecte de clara afiliació subversiva” com el Síndic de Greuges, Rafael Ribó, va presentar el passat estiu un document en què s’alertava que uns 50.000 nens a Catalunya no menjaven proteïnes de manera regular, mancança que va relacionar amb un problema de malnutrició. Per les mateixes dates, la Fundació Pere Tarrés feia públics els resultats de diferents estudis i informes sobre la pobresa, que evidenciaven que dos de cada tres infants atesos per Creu Roja no disposaven de sabates adequades, que el risc de pobresa infantil s’havia incrementat en 8,8 punts des de 2008 o que l’Estat espanyol és el país amb major desigualtat de l’eurozona.

I és aquí on es deuen fer realitat els anomenats brots verds, perquè, justament aquesta setmana passada Boi Ruiz presentava un informe final, basat única i exclusivament en els historials clínics de l’Institut Català de Salut, on l’esgarrifosa xifra de 50.000 nens en risc de malnutrició passava màgicament a 660. I hi afegia que la malnutrició, en tot cas, no era un problema de salut, sinó un factor de risc i que no hi havia raons per l’alarma social.

En sentir tot això hom descobreix que la crisi no és només econòmica sinó que és també de valors. Dos governs, al capdavant de la gestió de la vida de milions de persones, dediquen més temps a negar l’evident i crua realitat que a actuar, i en comptes de disparar contra tots aquells indignes i corruptes que perpetuen la dramàtica situació del nostre país prefereixen apuntar a les ONG i en definitiva a totes aquelles persones de bona voluntat que els hi recorden la seva pròpia incapacitat per solucionar els veritables problemes de la ciutadania. Tant de bo totes les organitzacions ignorin aquestes vergonyoses declaracions i segueixin amb la seva magnífica tasca. En aquest moment, les ONG i en definitiva totes les persones que dediquen el seu temps, les seves energies i els seus recursos als altres són sense dubte el principal recurs d’aquest país. Moltíssimes gràcies. Sis plau, no les perdem.