Pla d’inversions: heterogeni, llaminer i molt difícil d’acomplir

 En la situació actual de retallades i de reducció dels ingressos econòmics de les administracions públiques, especialment dels ajuntaments, que a Rubí s’hagi aprovat (tot i que condicionalment, perquè els pagaments municipals no han de trigar més de 30 dies) un pla d’inversions de més de 26 milions d’euros és extraordinari. Però sense ànims de fer crítica fàcil o demagògica, cal recordar que, segons l’informe de la tresoreria municipal de la documentació dels pressupostos del 2014, els últims anys només s’ha pogut executar a la ciutat un 22% de les inversions previstes, i només el 19,5% en l’exercici econòmic del 2013. Per tant, seria molt més extraordinari que es pugui concretar la majoria de les 107 actuacions d’aquest pla d’inversions.

Aquest pobre acompliment de les inversions ha estat un dels motius més clars per a que Alternativa Ciutadana de Rubí (ACR) s’hagi abstingut en l’aprovació del pla d’inversions. El repàs de les actuacions mostra un balanç molt heterogeni, amb alguna inversió de gairebé 2 milions d’euros o de milió i mig, i altres de 3 mil, 8 mil o 15 mil euros, passant per moltes de 100 mil o 200 mil euros. La gran majoria de les actuacions han de ser benvingudes per la manca de recursos dels últims anys, que han afectat el manteniment de la ciutat. Però els criteris de priorització no s’han debatut gens, ni entre partits ni amb la ciutadania, sinó que s’ha fet una suma de propostes de l’equip de govern i , segons sembla, d’algunes d’alguns grups de l’oposició, els que practiquen els contactes bilaterals al marge de la recerca del consens entre tots, una dinàmica que no ens sembla el més democràtic en ACR.

Moltes de les més de cent inversions són per millorar o fer un manteniment oblidat d’equipaments, tant culturals com sobretot esportius. El temps passa factura i cal arreglar coses, però dedicar, per exemple, 390 mil euros per reparar defectes de construcció d’un pavelló tan recent con el de La Llana (no hauria de ser responsabilitat de la constructora solucionar els desperfectes?); o 350 mil euros per millorar climatització i instal·lació elèctrica de la Biblioteca, que va costar molts milions i no té massa anys; o gastar 600 mil euros en mesures de seguretat en l’accés a dependències municipals (Casa de la  Vila, edifici ASUS, RubI+D...); o 480 mil euros en canviar l’arbrat per espècies amb poc manteniment; o 150 mil euros per regenerar l’arbirètum del Parc del Castell... no ens semblen el més prioritari. A més, cal recordar la manca de plans d’equipaments culturals i esportius per optimitzar recursos existents i inversions, argument també important per abstenir-nos en el passat ple.

I ja que parlem de la manca de planificació de l’equip de govern municipal, no podem deixar d’insistir en els dèficits del planejament general de Rubí. Tenim un PGOU de fa 33 anys (modificat lleument el 1987), i el fracàs del POUM aprovat provisionalment el 2010 però rebutjat per la Comissió d’Urbanisme de la Generalitat no ha servit per intentar consensuar un pla general més coherent amb la situació de crisi i que aposti per la planificació i l’ús d’equipaments i infraestructures ja existents. Es podrien haver consensuat, com a mínim, algunes actuacions importants per millorar la trama urbana, les urbanitzacions i els polígons industrials (més enllà de pavimentacions i enjardinaments, que eren necessaris, òbviament), actuacions que tindran en el futur un cost molt elevat i que es podrien haver afrontat en part amb aquests més de 26 milions d’euros.

L’equip de govern, i sobretot l’alcaldessa, no han digerit encara el fracàs estrepitós del POUM i no han volgut saber-ne res. I tampoc no han estudiat la viabilitat de grans actuacions en què invertir els superàvits que es podien preveure en els exercicis 2012 i 2013. És veritat que el Govern espanyol no ha permès fins el passat febrer que els romanents de tresoreria municipals positius es puguin dedicar al que han batejat com a “inversions financerament sostenibles” (fins aquest “invent” del ministre Montoro, els superàvits havien de dedicar-se a retornar deute a la banca avançadament), però estava molt clar que s’acumularien diners perquè s’ingressava més del previst (sobretot perquè s’ha mantingut la pressió fiscal a Rubí, a banda de la pujada imposada de l’IBI) i es mantenia la limitació de la despesa, també per criteris imposats pel Govern central del PP.

I per acabar amb les argumentacions de l’abstenció d’ACR en l’aprovació d’un pla d’inversions molt llaminer i populista en l’últim any del mandat, a un any de les eleccions, cal recordar el que ja apuntàvem a l’inici de l’article: si l’Ajuntament no paga als seus proveïdors en un màxim de 30 dies, d’acord amb la normativa exigida pel Govern central, no serà possible invertir ni un euro. Fins fa una setmana, el temps mig de pagament es mantenia en 72 dies. Serà capaç l’equip de govern de reduir aquest termini abans de juny quan fa anys que aquest objectiu sembla impossible d’aconseguir? I si, miraculosament, això es concreta, per què no s’ha fet durant tot els anys que hem tingut un flamant gerent i uns innovadors circuits administratius?