El Veinti va complir amb la seva tasca al camp d’un equip ja condemnat al descens. Va haver de partir i guanyar-se la victòria davant d’un rival que va donar la cara i en un camp de dimensions molt reduïdes que no beneficia el joc rubinenc. Jordi va marcar el camí de l’èxit tot just començada la segona meitat en una rematada de cap. El 0 a 1 va servir els nostres per jugar amb serenitat i evitar problemes darrera. Ja eren conscients de la punxada del Can Vidalet i eliminaven un altre rival. L’alegria completa va arribar un cop finalitzat el matx i confirmada la derrota dels veïns de l’Olímpic.
Festa gran al vestidor per a un conjunt que ja ha tornat a fer història, però que no es pot permetre aturar-se. Encara tenen a tocar l’ascens directe amb només dos punts menys que el líder Sant Ildefons. Depenen d’una punxada del rival, però seguir la línia els permetria augmentar opcions i mantenir el nivell competitiu per a la promoció, si s’ha de disputar.
Adéu
La part negativa a la nostra ciutat de l’èxit del Veinti és que l’Olímpic queda fora de qualsevol lluita. Els de Juan Moscoso ja no tenen res a fer en les pròximes tres jornades i es dedicaran a finalitzar de la millor manera possible i guanyar-se la confiança del tècnic perquè compti amb ells de cara a l’any vinent. Tot apunta a la continuïtat d’un Mosocos que mantindrà bloc per seguir entre els millors del grup i acostar-se a l’ascens. Això sí, no hi haurà dispendis econòmics grans per poder mantenir un conjunt competitiu, però sense perdre el nord de la capacitat del club.
L’estocada a l’any el va consumar el Moja. Els del Penedès van donar la volta al gol inicial de Ruy Gama en un dia desafortunat a nivell defensiu amb un gol en pròpia porta i un altre en errada del porter. Els nostres ja no van poder reaccionar amb només 10 minuts per endavant i el final avançat de la campanya va confirmar-se. Ara només resta lluitar amb el Can Vidalet per una tercera plaça infructuosa, per cert, rival de diumenge vinent.