Si bé és cert que ja s’havia anunciat per activa i per passiva que no es faria efectiu l’ascens, el cop rebut en aquesta promoció d’ascens ha estat duríssim. De fet, una de les premisses era agafar experiència en aquest tipus de duel per a un conjunt que espera més a un termini mig. Ara bé, el que es va viure pot suposar més aviat un trauma que serà difícil de superar en depèn quines situacions futures.
Les jugadores van acabar fora de sí sobre la mateixa pista. Ara caldrà mesurar fins a quin punt pot influir en la continuïtat d’un grup que, segurament, haurà patit esquerdes difícils de recuperar. Fins i tot s'haurà d'esbrinar com queda la confiança de les jugadores amb el tècnic, Manel Cintas, després del que es va viure aquest dissabte. Al final corredisses per sortir de la pista amb atacs d’ansietat i tothom plorant, mentre que les basques celebraven allò que tres minuts enrere no es veia ni de lluny. Toca oblidar i mirar cap al futur amb una nova experiència, tot i que en aquesta ocasió difícil de pair.
Dat i beneït
La tragèdia es va començar a forjar just a tres minuts del final. Fins aquell moment, domini rubinenc amb gols, joc i demostració de ser superiors a un Estanda Ordizia que ja donava símptomes d’impotència. Fins i tot el tècnic visitant va estar a punt d’iniciar una baralla després d’una entrada de Nona. Les nostres havien de superar el 3 a 1 de l’anada i abans del descans ja ho havien aconseguit amb un 3 a 0 clar. A la segona meitat es va acabar de tancar el marcador en un partit que ja tocava a la seva fi. Aquí va ser quan va començar tot.
Potser per excés de confiança, o per considerar impossible el que vindria després, l’Esportiu es va enfonsar. La clau va ser el canvi a la porteria. Només restaven tres minuts pel final i el tècnic, Manel Cintas, va donar entrada a la portera suplent perquè agafés experiència i gaudís d’un dia tan especial. Les jugadores van rebre el canvi com un inici de la festa final, mentre que l’Ordizia no perdia la cara amb la portera jugadora intentant un impossible.
A poc més de dos minuts pel final venia el 5 a 1 i gairebé sense treure de centre es col·locava el 5 a 2. Amb les nostres veient les orelles al llop i cridant l’atenció de la situació arribava el tercer visitant. Així s’igualava l’eliminatòria i cobraven valor els gols fora de casa. Discussions sobre la pista i amb la banqueta van deixar una imatge un xic desconcertant d’un equip que es va desfer en un tres i no res. Restaven 1:38 i s’havia d’aconseguir un gol, però les dinàmiques havien canviat. Les basques ja es van veure a Primera i les nostres només van fer que certificar un dels pitjors dies de la història del conjunt femení.
L'entrenador de l'Esportiu femení, Manel Cintas
{mp3}ESPORTS/maig/Manel%20Cintas%20240514{/mp3}
El tècnic de l'Estanda Ordizia, Inaki Heras
{mp3}ESPORTS/maig/I%C3%B1aki%20Heras%20Ordizia%20240514{/mp3}