L’alegria ha esclatat uns moments abans que finalitzés el propi partit del Veinti. Just quan es coneixia el final del Sant Ildefons que no passava de l’empat a 2 a casa i davant de l’Espluguenc. Els nostres, amb el 4 a 2 ja vist per sentencia s’han deixat anar i l’àrbitre ha preferit posar el punt i final el partit ja sentenciat i que suposava l’inici d’una festa històrica en un club modest.
L’ascens a Primera Catalana suposa un fet mai vist en un club de barri que sempre s’havia mogut en categories inferiors. El grup que va arribar la passada campanya i amb qui es va celebrar l’ascens a Segona, ha estat el mateix que, amb alguns retocs, ha aconseguit ser el millor equip del grup. 76 punts amb només quatre derrotes en tot l’any avalen un equip que s’ha permès el luxe de gaudir d’una gran festa juntament amb aficionats, cos tècnic i directiva.
Patiment
I això que la jornada no ha començat bé amb el 0 a 1 del Sant Cugat només arrencar. Els nervis passaven factura als nostres que només amb una pena màxima han trobat el camí de l’esperança. A més, els de Cornellà han posat les coses més difícils amb dos gols abans del descans que deixaven sense el liderat els rubinencs. Gago ha aconseguit posar una mica de tranquil·litat amb el penal transformat que més enllà de l’1 a 1 ha donat calma al joc local. Ja a la represa Antoñito ha obert el camí de la victòria i l’ha acompanyat Carlos Esteban. Un petit ensurt amb el 3 a 2, però que no ha estat res amb un nou penal ja definitiu pel 4 a 2 i a escoltar Ràdio rubí per veure què passava a Cornellà.
Esclat final i festa d’un grup que ha fet una campanya espectacular. Festa per a una familia que viu el futbol des de la modèstia i que ara es trobarà en una categoria de gran nivell com la Primera Catalana. Sens dubte que una fita històrica pel barri i la nostra ciutat. La celebració s’ha allargat durant unes quantes hores per a un grup que l’any vinent tindrà un dur papel, però d’aquells que tothom vol protagonitzar.