La derrota a la final davant dels amfitrions, Valladolid, va deixar l’equip dels nois sense completar el doblet. Però això no ha d’amagar una temporada de 10 per a un conjunt que amb la lliga i la final ha estat sempre lluitant fins el final per tot.
El duel davant dels amfitrions va ser dels clàssics amb el Valladolid tornant a demostrar que els grans equips sempre estan en les grans cites. No ha estat el millor any pels castellans, i fins i tot així han guanyat un títol. Els dos arribaven a la final després de derrotar els nostres el Castelló i a l’Espanya els locals.
La final va ser igualada, però també és cert que els rubinencs es van veure obligats a anar a remolc durant tot el partit, a excepció del 2 a 1. La clau va ser l’inici de la segona meitat amb un parcial ràpid de 0 – 2 pels castellans en el primer minut de joc. Van obrir forat i van saber treballar l’avantatge fins la botzina final, malgrat que els nostres retallessin fins el 3 a 4, que ja no es va moure.
Primera
Just abans dels nois, l’equip femení sí que va poder gaudir de la consecució del doblet i, sobre tot, la primera Copa de la Reina del club. Les nostres van ser totalment superiors en la final al Tres Cantos i així ho reflectia el marcador de 6 a 2. A la cita arribaven els dos millors equips de la competició regular i l’únic que havia guanyat aquesta temporada a les nostres.
Sobre la pista, el conjunt de Marcus Fajardo no va voler deixar cap mena de dubte a la victòria des de bon principi i es va marcar distàncies només començar amb el 2 a 0. L’única situació compromesa va ser amb el 2 a 1 amb el que es va arribar al descans. La segona part va ser totalment rubinenca amb el control del joc i els gols que van anar caient fins tancar el marcador amb el 6 a 2. Celebració gran a Valladolid d’unes noies que han completat un any de somni.
Jordi Fontanals, president de l'HCR Cent Patins
{mp3}ESPORTS/juny/Jordi%20Fontanals%20010614{/mp3}