Els moviments d’aquesta setmana a les files del Rubí comencen a deixar la plantilla preparada de cara a la pròxima campanya, més enllà de la feina extra que ha sorgit a la porteria. I és que s’esperava comptar amb Unzué si marxava Segovia, però ara tocarà trobar una nova peça. L’altra opció és la d’Arnau, que puja de juvenil, però evidentment, com a segon de cara a que agafi experiència i no hagi d’afrontar la pressió de la titularitat només arribar-hi. De moment, des del club no tenen presa, ja que el mercat de porters és força ampli com per garantir seguretat sota pals de cara al nou exercici. Per cert que Arnau no serà l’únic de la base que puja, ja que Genís, Álvaro, Xavi i Yago també començaran temporada amb el primer equip.
La plantilla està gairebé conformada i amb les incorporacions necessàries de la defensa i centre del camp, sense oblidar l’arribada d’un home gol, es tancarà un conjunt que promet ser competitiva. Hores d’ara, només resta saber el futur final de Samu amb respecte la passada campanya, ja que Zambudio també marxa al Gavà.
A partir d’aquí, s’espera que arribin les primeres informacions dels reforços en uns dies, tot i que des del club no es té presa. Tot per començar el 21 de juliol i ja preparar el torneig dels Històrics. Els nostres es veuran les cares en modalitat de 3x1 amb Badalona i Júpiter el 6 d’agost i també esperen ja rival per a la Copa de Catalunya de cara a anar tancant agenda d’amistosos per la pretemporada.
Carambola recordada
En capítol de repàs dels equips de la ciutat en la campanya ja finalitzada, de la UE Rubí cal remarcar que ha viscut una de les millors temporades de la seva història. La discussió està ara en denominar-la així o continuar amb aquest honorífic nom per a aquella campanya 92-93 en la què es va assolir l’ascens a Segona B. El motiu és que els números d’enguany són millors, però el fet de no haver entrat en promoció atorga a aquella temporada una valoració més alta. Si llavors es van sumar 64 punts (és la suma amb l’actual lliga de tres punts) en aquesta campanya s’ha arribat als 69.
El final de lliga va ser d’infart per a un Rubí que amb el triple empat va quedar fora de la promoció d’ascens, malgrat guanyar el Santfeliuenc en l’última jornada. El Terrassa es va beneficiar de la derrota de l’Europa amb la què els rubinencs quedaven fora dels quatre primers.
La sensació en l’últim partit va ser molt dolenta, però no ha d’amagar un any espectacular. El club iniciava una etapa nova després de la marxa de la banqueta d’Alberto Fernández, que havia tornat a l’equip a la Tercera Divisió en un cicle de tres anys. L’escollit per substituir-lo va ser el seu segon, Martí Cifuentes. A més, l’equip es va renovar en un 95% amb només la continuïtat de Kiki, Roger i Raventós.
Tot va anar de cara des del principi, comptant una pretemporada en què no es va perdre cap partit. Els blanc-i-vermells van arrencar molt bé instal·lant-se en els primers llocs des de l’inici. Van arribar a liderar la classificació en les jornades 9 i 10, sense baixar de la setena posició en tota la campanya.
Sotrac a la banqueta
La imatge de l’equip i la temporada que s’estava realitzant no va passar desapercebuda per ningú. Tampoc pel Sant Andreu que ja havia iniciat contactes amb Martí Cifuentes per ser entrenador del conjunt de Segona B de cara a la campanya 14-15. La mala situació de l’equip va forçar la marxa del tècnic, Patxi Salinas, i que els quadribarrats avancessin l’opció del míster de Sant Cugat.
El Rubí aplica una política de pagaments segura per tal d’evitar deutes a posteriori amb jugadors i tècnics. La fórmula funciona amb un conjunt que es va mantenir ferm amb respecte un objectiu que havia canviat de la permanència a entrar en play-off. Ara bé, la proposta econòmica també comporta cobrar poc, però amb un compromís de deixar marxar a aquells que puguin tenir ofertes més interessants. I, per aquest motiu, es va deixar marxar Cifuentes.
El sotrac va passar factura a l’equip. El tècnic marxava després de la victòria a Terrassa a principis de febrer i el substituïa Julià García. Es va pagar amb la lògica incertesa de tot el que havia passat i fora de casa es perdien tres partits de forma consecutiva. A més, es va sumar una ratxa de tres jornades sense guanyar que van portar l’equip fins a la setena plaça. Un cop superat el trauma del canvi, els blanc-i-vermells es van refer amb quatres victòries seguides que el van ficar de nou en una promoció que es només es perdria per unes matemàtiques rebuscades i difícils de pair.
La UE Rubí va pagar la derrota de l’Europa davant del Masnou, tot i que, evidentment, es van trobar a faltar també punts fora de casa en l’últim tram de lliga com, per exemple, no haver puntuat davant del Vilassar de Mar, que els hauria permès dependre de sí mateixos en l’última cita.
El president de la UE Rubí, Josep Alcalà
{mp3}ESPORTS/RESUMS/alcal%C3%A0%20110514{/mp3}