Aquells 40 segons del partit de tornada de la promoció d’ascens a Primera Nacional femenina no s’oblidaran fàcilment per part de l’Esportiu Rubí. Es va passar de la classificació sense problemes (5-0) a l’eliminació en un vist i no vist (5-3). A Ordizia s'havia perdut 3 a 1. L’equip no pujava, tal i com havien anunciat ja des de l’staff tècnic, però el cop anímic de llençar una competició d’aquella manera va deixar imatges dures dins del vestidor.
Aquell moment va desbaratar una campanya gairebé perfecte per a un equip que iniciava cicle, però no va ser cap entrebanc com per no poder tornar a guanyar (van quatre de cinc) la lliga del grup 2 de la Segona Nacional. El domini va ser total d’un grup en què només es van perdre tres partits.
El que va passar a la promoció va ser del tot inesperat i encara s’ha de veure fins a on pot influenciar en el futur d’un grup que prometia molt. Les noies del Manel Cintas han d’oblidar la part negativa i quedar-se amb l’experiència per tal de trobar l’ascens en un futur pròxim.
Quatre
Les últimes quatre jornades del grup 2 de la Tercera Nacional de futbol sala masculí van servir perquè el conjunt masculí de l’Esportiu assolís una permanència que s’havia vist fora de l’abast durant bona part del campionat. El conjunt que va acabar amb un grup de tècnics de la casa comandat pel Miguel Monforte, va sumar uns últims 12 punts crucials per evitar caure. El canvi d’entrenador, després que Carlos Romo no acabés de funcionar, i l’arribada de Campoy, amb fitxa professional, van esdevenir claus per a un èxit no esperat.
Durant tota la temporada es va veure que no acabava de funcionar l’equip. Sempre es va moure a la zona baixa i durant moltes jornades es va trobar en descens directe. El joc no era el desitjat i el moviment de jugadors entrant i sortint del club no ajudaven a conformar un bloc estable. No va ser fins al final que es va trobar el camí correcte per a un equip que molt ha de canviar de cara a l’any vinent si no vol patir de nou.
Cinc
Una ratxa una mica més llarga amb cinc victòries i un empat. Això va ser el que va necessitar el Castellnou per assolir la permanència la Primera Catalana. Aquells 16 punts consecutius entre febrer i març van allunyar de la zona més perillosa al conjunt entrenat per Jordi Pérez.
Amb aquella gran línia de resultats i els aconseguits abans es va tenir prou. Això sí, fins llavors, només 10 punts de 48 possibles que havien enfonsat a l’equip en una zona de descens de la que semblava no es podia sortir. Conforme van entrar els lesionats i la moral va pujar tot va canviar. Fins i tot, el punt de vista de cara a l’any vinent amb una bloc que es mantindrà.
Manel Cintas, entrenador de l'Esportiu femení
{mp3}ESPORTS/RESUMS/Manel%20Cintas%20resum%20juny%202014{/mp3}
El jugador del Castellnou Juanjo
{mp3}ESPORTS/RESUMS/Juanjo%20Resum%20juny%202014{/mp3}