El primer dia de juny del 2014 va ser d’aquells que pocs podran oblidar en el sí del club. No depenien d’ells mateixos per acabar primers, sinó que havien de guanyar el Sant Cugat i esperar que el Sant Ildefons punxés a casa contra l’Espluguenc. Les dues condicions es van donar i just acabat l’empat a Cornellà va esclatar la festa al municipal del Veinti.
Els rubinencs van completar una temporada gairebé perfecte amb només quatre derrotes en tot l’any. La segona volta van caure en una única ocasió, precisament davant del que era el líder, i van sumar 40 dels 51 punts en joc. Números que els van dur a superar un conjunt que havia estat el gran dominador del grup. A més de donar-se la circumstància que els nostres engeguessin la lliga com a líders i també l’acabessin en la primera posició.
Repte ‘in-crecendo’
No era un objectiu que ni tan sols es planteges en arrencar la temporada. De fet, amb assolir la permanència el més aviat possible en tenien prou. Santi Fernández mantenia el bloc de jugadors que havien pujat l’anterior campanya de Tercera i es va reforçar amb les peces que considerava els evitaria patir en una nova etapa a Segona Catalana. El grup ja havia demostrat que podia ser competitiu en el retorn a la categoria i conforme van passar les jornades es va anar confirmant.
Al marge de l’anecdòtic lideratge de la primera jornada, els nostres sempre es van moure entre els primers classificats. En cap moment es va baixar de la setena plaça i ja a la segona volta es va agafar el segon lloc de la classificació amb certa contundència. La resta va ser una ratxa espectacular de resultats i un Sant Ildefons que va començar a mostrar-se dèbil. El gran dominador del grup no semblava tenir rival, però es va adormir tant que al final es va veure superat. Això sí, al final es trobaran a Primera Catalana, ja que va poder superar la promoció amb el Lleida B.
El cub ja mira amb optimisme una temporada 2014-2015 que, molt probablement, jugaran al grup 2 de competició amb llargs viatges a la zona de Tarragona i Lleida. Campanya llarga, però de la que s’espera guardar un bon record i, evidentment, mantenir una categoria en la que no s’esperava a aquest club de barri que s’ha acostat molt a les entitats de renom catalanes.
Santi Fernández, entrenador del Juventud 25 de Septiembre
{mp3}ESPORTS/RESUMS/Santi%20Fdez%20ascens25%20010614{/mp3}