Ciutadans emmordassats
En un país democràtic la llibertat d’expressió és una de les columnes vertebrals que legitimen l’estat de dret. Aquesta llibertat pot ésser exercida a través de la paraula, sigui escrita o parlada, però també es pot materialitzar en fets: reunions, protestes, manifestacions i concentracions. Ara, però, aquest dret fonamental està amenaçat per la Llei de Seguretat Ciutadana que acaba d’aprovar el Consell de Ministres.
El document, que va en camí d’acabar sent imposat en breu i posat en marxa, criminalitza i persegueix de tal manera accions de lliure expressió, no necessàriament de protesta, com concentracions sense permís, penjar cartells en un edifici públic o cridar a la vaga, que gairebé impossibilita qualsevol expressió reivindicativa. I ho és fins aquest punt donat les sancions administratives que recull el document, que són abusives i desproporcionades. Per exemple, la concentració davant d’institucions de l’Estat sense els permisos pertinents pot resultar en una multa de fins a 600.000 euros, de la mateixa manera encarar-se o insultar a un agent de l’autoritat por arribar a costar fins a 30.000 euros. Incomplir les normes ha de ser castigat, però quan les sancions són vistes com a injustes l’efecte és el contrari i allò que era just passa a ser il·legítim moralment als ulls dels ciutadans.
Un altre dels efectes perversos que s’extreuen d’aquesta nova llei és la desaparició de la presumpció d’innocència i el dret a defensa dels denunciats. En ésser una sanció administrativa s’evita haver de passar pel jutjat, el que provoca una condemna quasi segura del denunciat, doncs ha de demostrar la seva innocència ja que parteix de la situació desigual en què la paraula i el testimoni de l’agent de l’autoritat preval sobre la de l’acusat. Aquesta circumstància no és només injusta pel ciutadà, també ho és per les forces de seguretat que han d’assumir un paper que ni els hi pertoca ni pel que compten ni amb recursos, ni personal ni formació: el de jutjar, processar i dictaminar la culpabilitat d’un ciutadà i imposar-li una sanció, de vegades molt dura.
A més a més, el propi redactat de la Llei és confús i incoherent i deixa entreveure la clara voluntat criminalitzadora i impositiva del PP en equiparar els drets fonamentals de llibertat d’expressió i reunió amb altre tipus d’activitats que sí són delictives com el consum i tinença de drogues, el comerç d’armes, la prostitució, atacs i desperfectes producte d’activitats de Kale Borroka, etc...tot això amb sancions administratives i la mateixa consideració de gravetat que acampar al carrer en una manifestació, negar-se a identificar-se o assistir a un concert protesta que no ha estat degudament autoritzat.
Per tot això, aquest grup municipal socialista ha aprovat una moció al Ple municipal rebutjant la implantació d’aquesta llei a la que, en un exercici de sarcasme fàcil, el govern del Partit Popular ha anomenat de Seguretat Ciutadana, equiparant el silenci amb seguretat, comparació que malauradament a més d’un ens fa pensar en èpoques pretèrites per les que alguns semblen sentir nostàlgia.