La pobreza no está sólo para atenderla, sino, también para solucionarla

Opinió
Martínez en una imatge d'arxiu
Martínez en una imatge d'arxiu

“LA POBREZA NO ESTÁ SÓLO PARA ATENDERLA, SINO, TAMBIÉN PARA SOLUCIONARLA”

Aquesta frase no és meva, la trobaran escrita en la façana d’un edifici del C/ Doctor Robert, molt a prop de la Plaça Catalunya.

I tot i no ser meva la subscrit plenament.
És una excel·lent síntesis del que està succeint avui al nostre país. El moment més alt de creixement de la pobresa i les desigualtats socials, coincideix amb una forta davallada de les polítiques de lluita contra la pobresa.
La crisis econòmica, però sobretot, les respostes dels governs central i autonòmic, en mans de partits de la dreta, està dibuixant un escenari amb les següents característiques:
1- Una generació de processos d’exclusió social. Cada dia que passa més gent queda fora dels sistemes bàsics de l’estat del benestar social: salut, educació, serveis socials i protecció seguretat social.
Amb el pretext de les dificultats econòmiques, la ciutadania veu minvat l’accés a drets fonamentals i a polítiques afavoridores de la inclusió social.
2- El trencament de la cohesió social. Cada dia que passa la nostra societat camina cap una fractura social, trencant la necessària cohesió social. El nombre de persones i famílies que tenen una situació socioeconòmica dins de la lògica de la supervivència és major a mesura que passen els mesos. Les diferències entre els diversos segments socials, cada cop són més altes. Caminem cap a una societat de lògica neoliberal, cap allò que es coneix com la societat dels 3 terços: una èlit cada vegada més rica, una massa de treballadors que entrarà i sortirà d’un mercat laboral precari i inestable i, una part formada per la ciutadania definitivament exclosa i sense possibilitat de retorn.
Un estat, com el nostre, que es defineix constitucionalment, com SOCIAL i de DRET, no pot permetre, governi qui governi, que es trenqui la cohesió social. Els responsables, els governats, han d’orientar les accions cap al manteniment de la cohesió social: les diferències entre els diferents segments de la població, no poden ser tant altes que generin desigualtats, exclusió i marginació.
Actualment la visió de les polítiques socials es centren en l’atenció a l’exclusió social – “la pobresa no esta sólo para atenderla(...)”. S’ha perdut la visió de les polítiques en lògica d’inclusió social, ”(...) sino también para solucionarla”.
3- La visió de les polítiques socials en clau assistencialista. La realitat social i econòmica, les prioritats dels governs central i autonòmic i, sobretot, les retallades dels sistemes de protecció social fonamentals, fa que els dispositius de serveis socials, orientats per la mateixa visió de govern, cada vegada més ens veuen avocats al desplegament de polítiques assistencials, i massa sovint amb models assistencialistes.
Les normes legislatives bàsiques que es van aprovar, durant els governs d’esquerres, dins del període 2003-2011, tant a nivell estatal com autonòmic, dibuixaven un dispositiu de serveis socials fonamentat en els drets, (quarta pota de l’Estat del Benestar), orientats clarament cap el foment de accions de promoció social, de lluita contra les desigualtats socials i promotores de polítiques des de la visió de la inclusió social. Aquests models estan en vies d’eliminació.
El mateix dispositiu de serveis socials, sobretot i especialment en el nivell local, s’ha vist obligat per la dramàtica situació de les famílies, a canviar i girar les lògiques, seguint una màxima: sense les garanties de tenir les necessitats socials bàsiques cobertes: sostre i alimentació, és impossible fer altres polítiques. Els ajuntaments hem hagut de dedicar els esforços a cobrir les necessitats bàsiques. El conjunt dels tècnics i dels recursos econòmics ha calgut adreçar-los a fer possible que la gent tingui tenir més opcions d’accés a l’habitatge, que pugui pagar els subministrament bàsics, que pugui menjar. La fractura social la paren com poden les administracions locals. Poques són, les energies i els recursos de les administracions superiors, per a promoure les accions necessàries per impulsar lògiques d’inclusió social.
Estem en època de necessària austeritat i per tant, prima la priorització i l’aplicació de criteris que ens ajudin a garantir la qualitat especialment en aquells serveis de responsabilitat pública, aquells que s’acullen al dret subjectiu de l’usuari i a les competències municipals més bàsiques dels serveis socials d’acord al desplegament de les lleis.
Aquest nou marc imposat pels poders econòmics, que devaluen l’accés als sistemes de l’estat del benestar social, tenen un efecte el sistema de serveis socials: estan empenyent als serveis socials a ser el lloc de beneficència i caritat. Atendre als exclosos amb recursos de contenció, que no ajuden sortir de l’exclusió.
Per últim, per fer possible la lluita contra la pobresa, no basta únicament la feina dels serveis socials, sent necessària, no és suficient, calen afegir la importància vital que tenen les àrees de govern d’educació, de treball, de salut, d’habitatge i de seguretat social, en l’accés i el manteniment d’una vida digne de la ciutadania en un estat del benestar social. Les polítiques d’aquests àrees són fonamentals en la vida de la ciutadania, de fet les determinen. Els serveis socials per tal d’acomplir la seva funció social, precisen del desplegament de polítiques actives d’ocupació, de polítiques passives amb finalitat de protecció en moments d’atur, de polítiques d’accés i manteniment al dret a un sostre digne i de polítiques d’èxit del procés d’escolar.
Esperar que la solució de les actuals dificultats de la ciutadania, es resolguin únicament en la xarxa dels serveis socials, és propi de polítiques socials definides des d’opcions liberals, de les que es limiten a atendrà la pobresa, no orientades a la promoció social i la igualtat d’oportunitats, sinó orientades i adreçades a la contenció i el control de la ciutadania en exclusió social.
Al costat de l’atenció a la pobresa, hem d’impulsar polítiques en tots els àmbits del govern i tots els nivells de l’administració que facin possible solucionar i eliminar la pobresa: ÉS UNA OBLIGACIÓ DELS GOVERNANTS EN UN ESTAT SOCIAL DE DRET.