Rubí, on visc, on compro també al Nadal

Durant aquests llargs anys de crisi econòmica, aquest govern local sempre ha perseguit el mateix doble objectiu, dur els comptes municipals al dia alhora que mantenia els principals serveis de la ciutat. No ha estat fàcil, però hi hem treballat sempre amb la convicció del que fa allò que és correcte, allò que és millor per la majoria dels ciutadans. I ho hem aconseguit amb una planificació curosa, aplicant criteris de racionalitat però sense caure a l’austericidi que patim a través de les profundes retallades dels governs central i de la Generalitat.

Moltíssims rubinencs passen per situacions difícils però n’hi ha que aguanta una situació extrema, sense feina, sense llar. Aquest ajuntament va ser un dels primers d’Espanya en organitzar taules de mediació hipotecària per afavorir la dació en pagament i evitar desnonaments. Tanmateix, el consistori ofereix diverses bonificacions fiscals així com programes per ajudar a la gent més necessitada a poder pagar l’energia que consumeix. Prioritzem ocupar-nos de les persones amb més risc d’exclusió social.

No obstant això, el cert és que, amb feina o sense la gran majoria de les persones de Rubí fan cada dia mans i mànigues per arribar a final de mes. Qui disposa d’un lloc de treball passa gran part del dia a una feina que probablement no li agrada, en la què pateix una gran inseguretat laboral i que li aporta una nòmina minsa. I malgrat això la gran majoria d’ells compleixen religiosament amb les seves obligacions econòmiques: paguen el pis, les factures i els impostos. Aquest Nadal molts rubinencs passaran hores davant la calculadora intentant quadrar els números i fent previsions dels sacrificis que hauran de fer al mes de gener per tenir unes festes austeres sí, però per regalar als seus fills i a ells mateixos una mica de il·lusió, la il·lusió que mereixen per tot un any de sacrificis i penúries. Molts d’ells, esperem que tots, aniran a comprar els seus regals a les botigues de Rubí. Saben que els comerciants d’aquesta ciutat també passen temps molt difícils i que el Nadal és sovint la seva última esperança per quadrar els comptes de tot un any. A aquest consistori creiem que sense els nostres comerciants aquesta seria una ciutat adormida. Fan molt més que servir-nos amb els seus productes. Dinamitzen els carrers i fan que les tardes fosques d’hivern siguin més acollidores i segures. Regalen els nostres ulls amb il·lusions i les nostres oïdes amb una paraula amable. Ells també compleixen amb les seves obligacions econòmiques, que no són poques. No els hi donarem l’esquena. Seria molt més còmode apel·lar a la crisi i no posar llums de Nadal, ni fer la cavalcada de Reis, ni endegar campanyes comercials, ni organitzar activitats al carrer, ni tenir en compte a les entitats i les escoles. Ens estalviaríem molt d’esforços i alguns diners, al menys pel moment, perquè a la llarga cometríem una greu irresponsabilitat.

El balanç seria desastrós: una ciutat morta al Nadal, els seus ciutadans a d’altres poblacions i les botigues tancades. És la nostra obligació passar el temps que faci falta estudiant propostes que conjuguin un programa de Nadal interessant, participatiu i útil amb austeritat i racionalitat. Els governants tenim l’obligació d’actuar amb una visió àmplia que tingui en compte els diferents factors a curt, mitjà i llarg termini. I així ho hem fet, pensant en les activitats més atractives pel comerç i pels ciutadans, especialment pels nens, perquè totes aquelles famílies rubinenques que ho estan passant malament i es sacrifiquen per complir les seves obligacions mereixen passar el Nadal a la seva ciutat i poder fer les seves compres als comerços que més s’estimen. No hi ha millor manera de desitjar un Bon Nadal als nostres comerciants que a través del nostre rotund suport a la campanya de Nadal i de rebaixes. Mereixem un Rubí viu, acollidor i segur, en què la mesura més econòmicament sostenible és garantir que la despesa dels rubinencs es quedi a Rubí pel bé de tots.