Els de Santi Fernández van golejar el Torreforta, per cert, per donar un bon regal a un tècnic que feia anys. El 5 a 0 no va deixar obert cap dubte sobre quin equip havia estat el dominador de totes les facetes del joc.
Només començar Chipi va obrir el camí i Kevin va tancar el marcador encara amb un quart d’hora per endavant. Entre mig, els nostres van superar a un rival força fluix i que aprofiten per superar a la classificació. A més, la golejada els podria servir en una hipotètica situació d’igualtat al final de la temporada.
Tres punts per a un equip que trenca una ratxa de dues derrotes seguides i evita que la zona de permanència marxi massa lluny. Hores d’ara la salvació és a sis punts amb els nostres sumant 15 en la primera volta de la lliga. Tota una segona ens queda per endavant de cara a seguir el camí de partits com el de diumenge per tal d’assolir l’objectiu de mantenir la categoria.
Punt bo
El punt sumat per l’Olímpic al camp de la Barceloneta es pot donar per bo, malgrat que van ser els de Juan Moscoso els que van merèixer més la victòria. El control del joc va ser rubinenc i les arribades també. No és que fossin moltes, però si més no, van ser els únics en arriscar pels tres punts.
Una de les assignatures queda pendent com és la del gol davant d’un rival que, això sí, no va plantejar problemes en defensa i va facilitar que els nostres juguessin a plaer. Els de la Catalonia semblaven ser conscients que tocava puntuar només per evitar la derrota i així seguir fora del descens directe i a fe que van treballar per això.
El punt sumat és insuficient per a un Olímpic que continua amb uns mateixos problemes que, de corregir-ho, salvarà la categoria. El gol i les errades pròpies han estat els pitjors mals d’un equip que té tota una segona volta per sortir del descens directe de la Segona Catalana, grup 2.