
La màxima categoria del waterpolo estatal obliga els clubs a tenir una piscina que permeti una zona de joc de 30 x 20 amb un mínim d'1,80 m. d'alçada. El recinte de Can Rosés hi compta amb una superfície de 25x16, cosa que fa impossible poder jugar aquí els partits. Des del club ja es sabia d'aquesta problemàtica abans de l'ascens i es comptava amb l'opció d'haver d'emigrar per disputar una competició que serà històrica.
Després de comptar amb un parell d'opcions s'ha imposat la que des de bon principi es veia més viable. La bona relació entre clubs i unes condicions econòmiques acceptables han portat a l'equip del Nin Aguilar al Baix Llobregat. Una altra opció que es va estudiar va ser la de Terrassa, però va descartar-se ràpidament. Els detalls de l'acord no han trascendit, però tot apunta a que, més enllà dels partits de lliga, també inclou alguns entrenaments setmanals per poder preparar en condicions les cites de lliga.
Jugadors i aficionats es veuran obligats, doncs, a desplaçar-se pels partits com a locals davant de conjunts amb potencial i historial com Atletic Barceloneta, Mediterrani o CN Terrassa, entre d'altres. De cara al futur, s'està a l'espera d'un possible canvi en la normativa internacional per poder jugar els partits de lliga allà on toca, a Can Rosés i a la nostra ciutat.
