La diagnosi de l’estat de l’economia circular a Rubí, impulsada per l’Ajuntament i desenvolupada per l’Institut Cerdà, conclou que de les 1.521 empreses analitzades, 295 havien impulsat alguna acció en matèria d’economia circular en els darrers 6 anys, el que representa el 25%. Algunes d’aquestes empreses formen part de la Xarxa d’Economia Circular estrenada fa un mes i que ha de servir de locomotora de canvi de la resta de companyies rubinenques.
✍🏼 Belén Tierno Nebot
Les empreses rubinenques Rensika, Germans Boada, Disalfarm, Conva, Kao Chimigraf, Redgraf, Rema Tip Top Ibérica, Ros Roca, Ruffini, Submer Technologies i Sucesores de José Escuder han estat les primeres en formar part de la Xarxa d'Economia Circular (XEC) de Rubí però qualsevol empresa pot sumar-se a la iniciativa.
L’estudi de l’Institut Cerdà, que es va presentar a mitjans de 2024, tenia l’objectiu d’analitzar l’estat de l’economia circular a les empreses rubinenques i comparava les dades amb un altre informe fet al 2017.
La Llana, el polígon amb més percentatge d'empreses verdes
El polígon d’activitat econòmica més verd de Rubí és La Llana amb gairebé un 50% d’empreses amb iniciatives en matèria d’economia circular. 25 companyies de la zona han impulsat alguna acció verda, la majoria pertanyen al sector del comerç, manteniment i reparació vehicles però hi trobem dues grans empreses rubinenques que han estat de les primeres en fer els deures: Bbraun i Eurofragance.
En termes absoluts, destaca Cova Solera amb 75 empreses que ja fan servir l’economia circular. En aquest cas, el sector de la construcció, el comerç i manteniment de vehicles és el més destacable, en el que 31 empreses han aplicat mesures verdes. Aquí trobem Cevagraf, una de les empreses més antigues de la ciutat que es dedica a les arts gràfiques i que ha sabut implementar mesures per ser menys contaminant però també Submer, una empresa de recent creació dedicada a la refrigeració de centres de dades que ha fet de la sostenibilitat el seu producte estrella.
Al polígon Rubí Sud trobem 46 empreses amb accions d’economia verda, la majoria dedicades a la maquinaria, els productes metàl·lics i químics. I en aquest sector destaca Moehs, un dels gegants químics de la ciutat.
Segueix el rànquing Can Jardí amb 45 empreses amb accions, la majoria (22) pertanyents a la indústria química, de matèries plàstiques i metal·lúrgia. Destaquen els casos de Kao Chimigraf, Jovi o Rufini.
A Can Roses trobem 42 companyies d’economia circular, la majoria de comerç i manteniment de vehicles amb 16 empreses però seguit molt de prop pel sector químic i metàl·lic amb 13 empreses.
Al Moli Bastida 24 empreses han fet accions verdes i el cas més destacable, per la dimensió de la pròpia companyia, és el de DSV. L’empresa de transports i logística publica al seu anuari de sostenibilitat que han començat afer servir matèries reciclades i han instal·lat plaques solars i sistemes d’iluminació LED. També han impulsat la reducció de CO2 amb l’ús de vehicles elèctrics en els trajectes més curts.
Finalment, a Ca N’Alzamora hi ha 16 empreses amb accions d’economia circular i a Can Sant Joan, 5. En el cas d’aquest darrer polígon són destacables els casos de Dermofarm i Top Cable, ja que són dues de les companyies rubinenques més grans quan a facturació i ocupació.
Les empreses de Rubí podrien reduir més del 40% dels seus residus treballant en xarxa
L’estudi també analitza la quantitat de residus que generen les empreses amb DARI (Declaració anual de residus industrials) En total, a la ciutat hi ha més de 300 empreses amb aquesta situació que generen 29.500 tones de residus dels quals es podrien valoritzar i tornar a fer servir, 13.000. Dintre d’aquesta quantitat, a més, la química, fina+cosmètic+farmàcia és el sector amb més flux de residus amb potencial de simbiosi, amb 4.437,91 tones, suposant el 33,55% del total dels residus valoritzables.
El més destacable de l’aplicació de l’economia circular en matèria de residus és que es redueix la quantitat de residus d’una empresa que es converteixen en matèria primera per a una altra. Si, a més, es fa en proximitat, també es reduirien les emissions de CO2 i els costos de transport. Així, l’estudi considera que grans empreses com B Braun que generen més del 80% dels residus del sector, Lainco o Dermofarm podrien abastir més d’una desena de companyies pròximes.