Algunes zones comercials de Rubí, en risc de desertització
Rubí té una bona mitjana de comerç per cada 100 habitants (2,11) en la mitjana comarcal però la poca presencia comercial en algunes zones posa la ciutat en perill de desertització comercial. Són dades de l’estudi Mapa comercial del Vallès Occidental elaborat per l’Observatori.
Mapa de calor de zones comercials. Observatori del Consell Comarcal
Rubí és la quarta població vallesana en nombre d’establiments comercials amb 2061. L’estudi, però, analitza també la salut comercial d’una població amb la intenció de fomentar polítiques actives per evitar la desaparició del comerç de proximitat d’algunes zones. I així trobem que el nivell d’ocupació de locals comercials a Rubí és del 72% i que hi ha prop de 900 locals a on no s’ha instal·lat cap establiment. L’estudi es va presentar al març a Rubí i a partir de les conclusions, el Consell Comarcal elaborarà un full de ruta per als pròxims dos anys.
Quina és la estructura comercial de la ciutat?
La majoria de comerços (538) són de l’àrea de serveis comercials això és serveis a les persones com perruqueries o locals d’estètica; recursos financers o immobiliaris. Més del 10% (296) són locals de restauració, un percentatge que ha augmentat sustancialment en els darrers anys i que ha augmentat l’oferta rubinenca. A més hi ha, 225 establiments d’alimentació i/o activitat quotidiana, 164 d’equipament personal, 108 d’equipament per a la llar, 104 relacionats amb els vehicles i 49 de cultura i lleure.
El problema que planteja l’estudi és que la majoria de comerços es concentren en els eixos de l’Avinguda Francesc Macià i l’Avinguda Barcelona. Al voltant d’aquests dos eixos comercials, hi ha zones amb un nivell preocupant de desocupació i d’altres amb risc alt de desertització.
La resta d’indicadors comercials de la ciutat són força positius. I així trobem que el nivell d’atracció del comerç local és del 15,5% i que la taxa de comerç per cada 100 habitants és de 2,11.
