Arès Tubau: ‘La història d’ERC és convulsa però sempre fa avançar el país’
La rubinenca Arès Tubau forma part de la candidatura Militància Decidim encapçalada per Oriol Junqueras per presidir Esquerra Republicana. Tubau assegura que el debat intern, en referència a la crisi que viu el partit, és positiu, però 'és inadmissible que es facin servir males arts i es calumniï a l'adversari. La que fora regidora de l'Ajuntament de Rubí creu que la formació necessita renovar la seva estratègia i la seva organització interna.
✍🏼 Belén Tierno Nebot
Arès Tubau va ser portaveu del grup municipal d'ERC a Rubí entre 2007 i 2019. Amb diferents pactes de govern amb el PSC, va exercir com a regidora de comerç i educació entre 2009 i 2014. Va deixar la política activa a la ciutat, però ha continuat vinculada al partit, treballant com a assessora dels governs de Sant Cugat i Sabadell, entre d'altres. Actualment, és assessora de l'àrea de comerç de la Diputació de Barcelona. Forma part de l'equip de direcció proposat per Oriol Junqueras per liderar el partit republicà. Tubau explica que ha decidit acceptar la proposta de Militància Decidim perquè està encapçalat per persones a què admira i que defensen les persones, les classes populars.
L'actual és la tercera crisi que viu Esquerra a nivell intern
La primera crisi va ser a finals dels anys 80 quan Heribert Barrera va deixar el càrrec en favor de Joan Hortalà; a mitjans dels anys 90 es produeix un nou trencament que acaba amb la marxa d'Àngel Colom i la darrera, el 2008 amb la sortida de Carod-Rovira. Arès Tubau creu que les crisis internes dels partits són saludables i demostren que hi ha debat intern i que els militants es qüestionen coses per millorar. Per Tubau, la història del partit és convulsa, però sempre se'n refà. La exregidora assegura que Esquerra sempre fa avançar el país, encara que no sempre quedi reflectit en els resultats electorals, en clara referència a la desfeta dels darrers comicis. Per la rubinenca, el que no és de rebut és que la dissidència es faci de forma 'tan esbudellada', amb joc brut i llençant calúmnies contra els altres candidats. En els darrers dies, candidats com Xavier Vendrell han acusat Oriol Junqueras d'haver pactat amb el PSC la permanència d'alts càrrecs republicans al govern o de no haver fet res pel procés d'independència.
Arès Tubau defensa una renovació profunda del partit i de la seva organització interna. Afegeix, però, que cal instaurar un nou tarannà a la formació sense males arts i sense estructures B.
Sobre les veus crítiques dins ERC que diuen que Junqueras està amortitzat i no pot continuar dirigint el partit, Tubau diu que totes les opinions són acceptables, però que ha de ser la militància qui decideixi i, sobretot, no es pot anar contra la pròpia democràcia interna del partit que diu que qualsevol militant pot presentar-se a dirigir-lo.
Finalment, Arès Tubau assegura que el veritablement important és el procés que seguirà a la renovació dels òrgans de direcció del partit. Just després s'ha de fer un segon debat per aprovar la ponència estratègica que ha de marcar les línies mestres de la formació per als pròxims anys. Per Tubau, aquest debat ideològic s'ha de fer 'de forma serena, honesta i humil' i pensant en la ciutadania.
Quin és el procés de renovació que ha de viure Esquerra?
Fins al 15 d'octubre poden presentar-se precandidatures a dirigir el partit. El 15 de novembre és la data límit per presentar els avals, el suport d'almenys un 5% de la militància per convertir-se en candidats. Un cens d'uns 8.500 militants haurà d'escollir el 30 de novembre la nova Executiva Nacional, la nova presidència, i els 30 consellers i conselleres (15 dones i 15 homes), a través de votacions electròniques. Si cap candidatura aconsegueix el 50% dels vots, la militància tornaria a les urnes el cap de setmana del 14 i 15 de desembre, en una mena de final entre les dues candidatures més votades en la primera volta.
A partir d'aleshores, la nova direcció ha d'actualitzar els documents polítics del partit amb la participació de les seccions locals i comarcals i es portarien a aprovació en un congrés presencial el febrer de 2025.
