El comerç i l'hostaleria representen el 21,4% del teixit productiu de Rubí. A més, aquests sectors contribueixen en un 16,9% del valor afegit brut de la nostra ciutat.Són dades extretes de l'informe anual "El Comerç i l'Hostaleria al Vallès Occidental" que ha publicat l'Observatori Comarcal del Vallès Occidental. El document permet tenir una radiografia actualitzada d'aquest sector a partir de dades sobre l'activitat econòmica, el teixit productiu, el mercat de treball i l'oferta i tipologia d'establiments.
✍🏼 Patri Díaz Barroso
En referència a la densitat comercial, la nostra comarca compta amb un total de 8.907 establiments, cosa que representa 9,5 establiments per cada 1.000 habitants. En el cas de Rubí, aquesta xifra baixa als 8,9 comerços per cada 1000 habitants. Són xifres del Cens d'Establiments comercials del Departament d'Empresa i Treball.
Segons l'informe de l'Observatori, el comerç i l'hostaleria tenen un pes molt destacat a l'economia comarcal amb un 20% del valor afegit brut, xifra molt semblant a la importància del sector al conjunt de Catalunya que és del 21,1%.
En matèria d'ocupació, els establiments ocupen el 28,2% de la població treballadora. A més, l'any passat, el 20,2% del total de contractes signats a la nostra comarca van ser al comerç i l'hostaleria, dels quals gairebé el 48% van ser temporals. El 2024, a més, va finalitzar amb 9.813 persones desocupades provinents del comerç i de l'hostaleria, el 22,7% de l'atur total de la comarca. En darrer terme, durant l'any passat es van registrar 11 expedients de regulació d'ocupació amb 200 persones afectades. I des del punt de vista empresarial, el sector acumula 8.358 empreses. Això és el 32,9% del total d'empreses vallesanes.
Tipologia i densitat
Dins de tota l'oferta comercial que hi ha a la nostra comarca, el de l'alimentació és el sector que té un major pes amb 3.037 establiments. Li segueixen per aquest ordre, l'equipament de la llar amb 1.610 establiments i l'equipament de la persona amb 1.400 establiments. Com és lògic, les dues cocapitals, Terrassa i Sabadell concentren el 20,2% de tota l'oferta al territori vallesà. Altres poblacions de la comarca com ara Barberà del Vallès, Cerdanyola o Sant Cugat també presenten concentracions importants de comerç i hostaleria.
Malgrat tot, són Barberà i Palau-solità i Plegamans els dos municipis que tenen major densitat comercial de la comarca amb 13 i 11 establiments per cada 1.000 habitants, respectivament. A banda d'aquests, destaquen Cerdanyola del Vallès (10,2) i Sentmenat (9,3), amb una densitat superior a la mitjana comarcal.