La primera jornada de govern obert organitzada per l’Ajuntament de Rubí ha posat sobre la taula la necessitat d’empoderar els ciutadans perquè coneguin les eines que atorga la llei de transparència 19/2014. Els ponents van coincidir en demanar a les administracions un veritable compromís amb les polítiques de transparència i bon govern. De la seva banda, els representants de l’Ajuntament i la Generalitat presents a la jornada van mostrar-se disposats a avançar cap a un nou model de participació ciutadana.
L’acte s’adreçava a la ciutadania però hi van assistir gairebé tots els regidors de l’equip de govern, alguns de l’oposició i diverses personalitats de l’àrea de transparència del govern català. La secretària de transparència de la Generalitat, Mercè Crosas, lloava la tasca feta des de Rubí fins ara però reconeixia que les administracions no ho estaven fent prou bé per implicar els ciutadans en la vida política i social.
La llei de transparència és de 2014 i la obligació dels consistoris d’aplicar-la, de 2016. Rubí va crear el servei de transparència Al 2015.Un anys abans, però, ja havia fet les primeres experiències de dades obertes gràcies al servei d’informàtica. A finals de 2015 es va publicar el portal de transparència i des d’aleshores s’han anat ampliant els serveis fins a la creació al 2019 d’una regidoria de transparència i participació. El pla estratègic de bon govern, que es va aprovar aquest estiu, és un dels pocs que hi ha a tot l’Estat Espanyol i el primer d’una ciutat que no és capital de província.
L’alcaldessa Ana Maria Martínez va expressar el compromís del seu govern amb la transparència però també va demanar als ciutadans la seva implicació.
La primera jornada de govern obert tenia vocació divulgativa
La periodista de dades Eli Vivas va parlar de dades obertes posant alguns exemples de com aquesta informació pot ajudar a les institucions a prendre decisions més eficients o als propis ciutadans a reclamar serveis concrets. Com a exemple, va parlar de les dades sobre densitat de gossos per barris i com aquesta informació podia ajudar als ciutadans a demanar la construcció de més zones d’esbarjo. Vivas va lloar aspectes del portal de dades obertes rubinenc com les despeses municipals a temps real o les visites a les oficines d’atenció ciutadana però va reclamar d’altres com les dades de les actuacions policials.
La també periodista Karma Peiró va parlar de l’accés a la informació pública. Va explicar quins tipus de certificats digitals es poden emprar i com aconseguir-los, de les dades que els ciutadans poden demanar a les administracions i de com reclamar a la Comissió de Garantia d’Accés a la Informació Pública (GAIP). Peiró va voler deixar clar que a banda de les dades que es publiquen als portals institucionals, la llei de transparència permet als ciutadans conèixer informacions de sous de càrrecs públics, expedients o temes de recursos humans. A més, es pot demanar a dues administracions que creuin les seves dades per tal de respondre a una petició ciutadana.
Finalment, Nil Homedes va parlar de la participació ciutadana a través de la plataforma Decidim. Es tracta d’una plataforma de codi obert i compartit que es va servir a ciutats com Barcelona o Rubí però també Helsinki i Tolousse. Per al membre de Barcelona Decidim la gran funcionalitat de la plataforma és que funciona com una xarxa social i es pot accedir de forma molt senzilla. Homedes va animar a la ciutadania a participar en la presa de decisions de les administracions i a fer seguiment dels processos per tal de fiscalitzar els governs.
