Del 25 de setembre a Sant Jordi Parc: radiografia socioeconòmica de la ciutat
Rubí puntua per sota de la mitjana en un informe de l'Idescat sobre renda, estudis, atur o immigració
La zona més benestant de Rubí és Sant Jordi Parc, seguida de prop per Ca n'Alzamora, Segle XXI i Can Vallhonrat. El centre, la plaça del Progrés, o la plana de Can Bertran tenen un nivell socioeconòmic equivalent a la mitjana catalana; mentre que les seccions més desfavorides de la ciutat són el 25 de setembre i Les Torres. Així es desprèn de l'anàlisi de les dades recollides per l'Idescat en el darrer informe sobre l'Índex Socioeconòmic Territorial (IST), fet amb registres de 2022. L'estudi situa Rubí en el seu conjunt 2,4 punts per sota de la mitjana catalana.
✍🏼 David García Entrena
L'IST mesura el nivell socioeconòmic d'una zona a través de sis indicadors: la renda mitjana, el percentatge d'atur, el nombre de treballadors poc qualificats, la població amb estudis baixos, els joves sense estudis postobligatoris, i els immigrants provinents de països de renda baixa. Amb el processament d'aquests barems es fa la mitjana catalana, que és sempre 100, i s'ordenen les diferents zones del país per damunt o per sota. Les dades estan disgregades per les anomenades seccions censals, que permeten fer-se una idea del nivell socioeconòmic de Rubí pràcticament carrer a carrer.
Cal destacar que el barri del Pinar, segons les seccions censals que ha fet servir l'Idescat, està inclòs dins del barri de Ca n'Oriol. De fet, Ca n'Oriol és un barri molt gran que està dividit en tres i, en un d'aquests, estan incloses les dades del Pinar.
La renda neta mitjana per persona i any del Sector Z i Ximelis superava els 17.000 euros el 2022. Per contra, el 25 de setembre, Les Torres o els veïns pròxims a l'escola Montessori van percebre menys d'11.000 euros aquell any. Dit d'una altra manera, la renda de les zones més benestants de Rubí és un 68,5% més alta que la dels barris més desfavorits.
Pel que fa al nivell educatiu, les zones amb població millor formada coincideixen amb les que encapçalen el rànquing socioeconòmic (Sant Jordi Parc, Can Solà, Ca n'Alzamora...). Novament, el revers de la moneda el trobem a Les Torres i el 25 de setembre, on un de cada cinc habitants tenen un nivell educatiu que no passa dels estudis primaris.
La radiografia és similar pel que fa als joves sense estudis postobligatoris: només el 15% dels menors de 35 anys de Sant Jordi Parc o el Sector Z no van passar de l'ESO; una proporció que s'incrementa fins al 40% al 25 de Setembre.
L'IST mesura la immigració pels barems de 2022 del Banc Mundial, que considerava països de renda baixa o mitjana zones com el Marroc, Pakistan, el Salvador o Bolívia, entre altres. Només el 2% de la població de les urbanitzacions més benestants prové d'aquests països, mentre que a Les Torres són el 27% del veïnat.
Rubí en el conjunt del país
L'IST de Rubí en conjunt és de 97,6 punts, un resultat per sota de la mitjana catalana i comarcal. Les últimes dades disponibles apunten a un retrocés cap al valor més baix al qual s'havia arribat. Recordem, però, que es tracta d'un valor comparatiu amb la mitjana catalana de cada any. Així, tot i que l'índex de 2022 va caure vuit dècimes respecte a l'any anterior per la comparació amb la mitjana del país; la majoria d'indicadors individuals de Rubí (renda, atur, estudis...) mostren una evolució positiva l'últim any.
Al conjunt de la comarca, Rubí ocupa la posició 18 de 23, amb una nota pràcticament calcada a les de les cocapitals, Terrassa i Sabadell. Per sota es troben Montcada i Reixac, Ripollet i Badia, que tanca el rànquing a molta distància. No hi ha sorpreses al darrer informe de l'IST i, com és habitual, el municipi més benestant del Vallès (i de tot Catalunya) és Matadepera, amb 130 punts. Li segueixen Sant Cugat, Sant Quirze i Ullastrell.
En comparació amb altres poblacions catalanes, el nivell socioeconòmic de Rubí és molt semblant al que tenen Granollers, Terrassa, Sabadell, Monistrol de Montserrat, Sant Pere de Torelló, el Port de la Selva, o l'Espluga de Francolí.
Unes dades en la línia d'altres ciutats de l'Arc
Aquest dimarts, el magazín 'Rubí al dia' ha analitzat aquests indicadors socioeconòmics amb l'Ismael Blanco, director de l'Institut de Govern i Polítiques Públiques (IGOP) de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). Per al politòleg rubinenc, Rubí és una ciutat sota la qual encara pesa "un cert estigma" respecte a la seva situació social, però les dades mostren una realitat que té punts en comú amb altres grans municipis de l'Arc Metropolità com Sabadell, Terrassa, Granollers o Mataró.
