Dues manifestacions de signe oposat a Rubí per la crisi de Ceuta

La plaça Pere Aguilera acollirà aquest dimecres, 2 de setembre, dues manifestacions de signe oposat sobre la crisi humanitària i social que es viu a Ceuta un mes després de l'entrada massiva de migrants marroquins. A les 20 h, s'ha anunciat una concentració de suport a la ciutat autònoma convocada per la Federació Espanyola de Municipis i Províncies (FEMP) a tot l'Estat, i que a Rubí rep el suport del Partit Popular (PP) i Vox. Mitja hora abans, a les 19.30 h, s'ha convocat una altra protesta sota el lema 'Rubí antiracistes' per denunciar les desenes de morts ocorregudes i les agressions contra les persones migrants.

Coincidint amb el Dia de Ceuta, la FEMP ha convocat manifestacions aquest dimecres a les 20 h davant dels ajuntaments de tot Espanya. L'entitat planteja aquestes protestes com a mostres de suport i solidaritat cap a la ciutat autònoma. "Que Ceuta continuï sent exemple de convivència, d'unitat, de vocació espanyola i europea, i de confiança en el futur", ha afirmat la presidenta de la FEMP, María José García-Pelayo. A Rubí, tant el PP com Vox animen la ciutadania a assistir a la concentració. "Això no va d'ideologies, va de principis i de sentit comú", ha explicat el president local dels populars, Juan José Giner, a les seves xarxes socials, on ha afegit que cal "defensar la seguretat als nostres carrers i protegir les nostres fronteres".

Com a resposta a aquesta manifestació, durant les darreres hores s'ha difós a les xarxes socials una convocatòria a les 19.30 h signada per 'Rubí antiracistes' i sota el lema ‘A Rubí, contra el racisme, alcem la veu’. El cartell indica que es tracta d'una protesta organitzada ‘davant les morts no evitades a Ceuta i les agressions contra les persones migrants’. La concentració vol incloure música i poesia, i s'ha convidat els assistents a portar els seus instruments o a recitar textos.

Un mes de tensions

La crisi a Ceuta es va iniciar el 30 de juliol amb l'entrada massiva d'unes 72.000 persones, la majoria nedant pels espigons de Tarajal i Benzú. Aquest episodi, el més greu des del 2021, es vincula a diversos desencadenants: una sentència del Tribunal Suprem que limita les devolucions en calent per via marítima —tergiversada i difosa per màfies—, l'atur juvenil i la falta d'oportunitats al Marroc, o la desinformació coordinada a les xarxes socials. Es calcula que unes 140 persones han mort intentant arribar a la costa, i uns 5.000 migrants (segons la xifra que ha proporcionat recentment el president del govern espanyol, Pedro Sánchez) continuen als carrers de Ceuta.

Des d'aleshores, la població de Ceuta ha denunciat problemes d'inseguretat i de convivència, així com la lentitud de l'Administració a l'hora d'oferir una solució. Més enllà de les manifestacions periòdiques del veïnat, també s'han registrat agressions contra migrants, que han inclòs l'atac i incendi d'un assentament a la platja del Trampolín o els intents de bloquejar l'ajuda humanitària de la Creu Roja. D'altra banda, la Fiscalia ha registrat més d'una vintena d'agressions sexuals a dones i noies migrants. Tanmateix, s'han detingut una dotzena de migrants per atacar militars amb pedres. Tot plegat està provocant una crisi de convivència a la ciutat autònoma que no sembla tenir una solució fàcil a curt termini.