El català ja es parla a Madrid però no a Brusel·les
El migdia de dimarts 19 de setembre ha estat històric al Congrés dels Diputats. Per primer cop, es feien servir les llengües cooficials de l'estat des de la tribuna i de forma legal. La cambra Baixa tramitava per la via d'urgència un canvi en el reglament per poder fer servir el català, el gallec i el basc. Dues hores abans, el Consell Europeu desestimava votar l'oficialitat del català a les institucions europees.
✍🏼Patri Díaz Barroso
El portaveu d'ERC, Gabriel Rufián, ha estat el primer diputat en parlar català des de la tribuna del Congrés dels Diputats. Rufián ha parlat d'un acord històric i ha fet referència a les seves arrels andaluses i a la qualitat de l'escola catalana.
La mesa de la cambra va donar llum verda el passat dimecres a la tramitació de la proposició de llei de reforma del reglament signada pel PSOE, Sumar, ERC, PNB, Bildu i acordada amb Junts. Entre dimarts i dijous s'ha d'aprovar la resolució impulsada per la presidenta de la cambra Francina Armengol. A partir d'aleshores, els diputats ja podran fer ús de totes les llengües oficials als territoris de l'Estat. Per fer-ho possible la cambra baixa contractarà traductors i habilitarà un sistema de traducció simultània similar al que funciona des de fa anys al Senat. Els diputats podran escollir entre llegir els subtítols o fer servir el sistema de traducció simultània de veu. Es dona la circumstància que el primer debat amb aquesta fórmula podria ser el d'investidura d'Alberto Nuñez Feijoo d'aquí a una setmana. El PP ha assegurat que investigarà la tramitació dels contractes menors per implantar les llengües cooficials al Congrés. El secretari tercer de la Mesa, Guillermo Mariscal, ha assegurat en una entrevista a RNE que es podrien haver fragmentat contractes per poder dotar la cambra de mitjans humans i tècnics per aplicar la nova norma i que això incompleix la llei de contractes de les administracions públiques. Els diputats de Vox no han seguit en directe la sessió plenària. Abans de començar el debat, s'han aixecat i han deixat els aparells de traducció simultània al seient de Pedro Sánchez que avui no assistia a la cambra.
Aquest dimarts també s'havia de debatre i votar a Brussel·les, l'ús de les llengües cooficials a les institucions europees. El ministre d'afers exteriors en funcions, José Maria Albares, ha defensat l'ús del català, el gallec i el basc per la quantitat de parlants que tenen. En aquest cas, s'ha ajornat la votació. Alguns membres de la Unió Europea reclamaven més detalls sobre l'impacte econòmic, pràctic i sobretot jurídic de la mesura. Finlàndia i Suècia han estat els països que més s'hi han oposat a l'ús del català a les institucions europees argumentant que era massa d'hora per aprovar-ho i que cal estudiar els casos d'altres llengües que es parlen a Europa i no són cooficials. S'espera que es pugui tornar a debatre el tema al mes d'octubre.
La reclamació de l'ús del català a Europa té ja dues dècades. Entitats com Plataforma per la Llengua han fet diverses campanyes per difondre l'ús del català a les institucions europees. La darrera amb la participació de catalans mediàtics com Pep Guardiola o Kiliam Jornet i sota el títol 'Fem del català, la 25a llengüa de la Unió Europea'. La vicepresidenta de Plataforma, Mireia Plana, assegura que la jornada d'avui és històrica i que cal continuar treballant per mantenir la llengua de 10 milions de persones.
Actualment, a la Unió Europea hi ha 24 llengües oficials, però la quantitat de parlants de cadascuna varia molt. La que en té més és l'alemany, seguit del francès i l'italià. I la que en té menys és l'irlandès, amb 200.000 parlants. Si ens fixem en el cas de l'anglès --que és la llengua d'ús comú a la Unió Europea--, després del Brexit és la llengua mare de només 5 milions i mig de persones, molt per sota del català, que té 10 milions de parlants.
